Evolució Econòmica i Social a Espanya (1898-1930)

L’evolució de l’economia després del 1898

La pèrdua de les colònies

• Negatius:
  • Va perjudicar les exportacions dels tèxtils catalans, les farines castellanes i la petita maquinària.
  • Va encarir les importacions de les Antilles.
• Positius:
  • Es va reduir la inflació i el deute públic.
  • Es van repatriar molts capitals.
  • Es va renovar l’estructura productiva.
  • Va créixer la producció industrial.
  • Es va accelerar el canvi energètic (electricitat).

La conjuntura de la I Guerra Mundial

• Beneficis:
  • Es va afavorir l’expansió de l’economia.
  • Va augmentar la producció amb l’increment de la demanda exterior: siderúrgia basca, mineria asturiana, tèxtil i metal·lúrgia catalanes.
  • La balança comercial va donar un saldo positiu.
• Perjudicis:
  • Va fer augmentar els preus dels productes.
  • Es va produir un augment de la inflació sense precedents.
  • Va ajudar a l’enriquiment fàcil i a l’especulació.
  • Els beneficis es van orientar a la importació de productes de luxe i no a la millora dels sistemes productius.
  • Al final de la guerra s’inicia una crisi: moltes empreses van haver de tancar.

• L’augment de la inflació va empitjorar el nivell de vida.
• El tancament d’empreses va augmentar l’atur.
• Van augmentar les reivindicacions obreres i les vagues.

Els efectes de la crisi del 1929

• En la crisi dels sectors més dinàmics: productes agrícoles (vi, cítrics, oli d’oliva) i minerals.
• En el retrocés de les exportacions a partir de 1931.
• En la depreciació de la pesseta amb:
  • La reducció dels preus dels productes espanyols.
  • La millora de la competivitat de les exportacions.

Els canvis socials

El món rural

• En el conjunt de l’Estat, el món rural continuava tenint una considerable importància per la lentitud del procés industrialitzador a Espanya.
• A Catalunya, la superior industrialització va afavorir el procés urbà i va disminuir el pes de la pagesia.

Els grans propietaris rurals

• L’antiga oligarquia: va augmentar el seu patrimoni amb la compra de terres.
• La nova burgesia: va diversificar les seves inversions adquirint patrimonis rurals.

• A Andalusia, La Manxa i Extremadura, l’oligarquia:
  • Controlava grans extensions de terra.
  • Va anar a viure a les ciutats i només es preocupava del cobrament de les rendes.
• A Castella, Lleó, Aragó i Catalunya: hi predominaven els petits i mitjans propietaris.
• Al País Valencià:
  • Tenien una gran influència social.
  • Entre ells era reclutat el personal polític i de l’administració.

Els pagesos

• Propietaris: mitjans o petits.
• Arrendataris en condicions diverses.
• Jornalers: molts d’ells temporers.

• A Galícia predominaven els subarrendaments que dificultaven la rendibilitat dels minifundis.
• A Extremadura i Andalusia:
  • Predominaven els latifundis.
  • Abundaven els jornalers amb condicions laborals molt precàries.
• A Catalunya la situació era més favorable.
  • Els pagesos gaudien d’una propietat mitjana o de contractes d’arrendament estables.
  • S’havien creat moltes cooperatives, sobretot del vi i de l’oli.

La societat urbana

• El creixement de les ciutats va augmentar la influència social de les classes urbanes.
• A les ciutats es va desenvolupar la societat de masses amb nous hàbits i valors.
• L’estratificació social era percebuda en la segregació per barris.

Diferents grups

La burgesia:

• Industrials: era escassa i estava integrada en el tèxtil català i la siderúrgica basca.
• Financera: Va augmentar amb la consolidació de nous negocis. Es va anar fusionant amb la vella aristocràcia.

Les classes mitjanes:

• Funcionaris: treballaven al comerç, l’administració i la banca.
• Professions liberals: grup heterogeni format per metges, advocats, professors...
• Hi havia grans diferències territorials i a Catalunya van augmentar més que a la resta de l’Estat.

Les classes populars:

• Van augmentar amb el desenvolupament industrial i l’èxode rural.
• Es van concentrar a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid.
• Tenien millors condicions de vida que els jornalers agrícoles.
• Havien de suportar llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres en barris sense infraestructures.
• La crisi, amb l’increment dels preus i de l’atur, va fer augmentar les seves protestes i la conflictivitat social.

Noves formes de sociabilitat i cultura urbana

• Es va estendre l’oci i la cultura entre el poble.
• Es van ampliar els transports (metro, tramvia).
• Van créixer els mitjans de comunicació: premsa, ràdio (Ràdio Barcelona va ser la primera emissora radiofònica d’Espanya).

La transformació més rellevant va ser la qualificació educativa:

• El 1900 hi havia el 45% d’alfabetització; el 1930 el 70%.
• Van augmentar els recursos i l’alumnat en l’educació reglada.
• Van proliferar els centres especialitzats vinculats als sectors professionals i als centres d’educació superior.

Va augmentar la demanda d’oci i de cultura:

• Es va desenvolupar l’hàbit de lectura:
  • Expansió de la premsa escrita i del nombre de llibres editats.
  • Aparició de col·leccions breus adreçades a un públic popular.
• Es van crear estats d’opinió pública independent cada vegada més influents.
• Van aparèixer noves formes d’oci:
  • Va proliferar l’associacionisme de caire cívic, que servia de plataforma per a la difusió de les noves idees.
  • Es van crear centres de reunió i de debat:
    • Els casinos, per a les classes benestants.
    • Els ateneus, per a les classes populars.
• Es van estendre les activitats a l’aire lliure:
  • Foment de l’excursionisme i del muntanyisme.
  • Extensió d’esports com:
    • La hípica, el tennis, la nàutica, més elitistes.
    • La natació, el ciclisme, més populars.