Evolució Estètica: Del Renaixement al Barroc Català

Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l'art en general i en la literatura en particular:

• El Renaixement (segle XVI)
• El Barroc (segle XVII)
• El Neoclassicisme (segle XVIII)
• La Il·lustració (segle XVIII)

Després de tres segles de decaïment social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la cultura escrita en català va prendre una nova embranzida. La burgesia va endegar la Renaixença, un moviment de recuperació nacional.

Renaixement

En teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia.

En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristòfor Despuig (1510-1574), que per la varietat de temes tractats és un primer intent d'assaig (gènere que aleshores naixia) en català.

En poesia, s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (c. 1518-1583) va publicar Flor de enamorados (1562), amb una cinquena part de poemes en català, que van influir en l'obra de Pere Serafí (c. 1505-1567), seguidor de Marc i autor d'una poesia que vol expressar idees abstractes, preludi del gust barroc. Joan Pujol (c. 1514- c. 1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574), el primer poema èpic català.

Barroc

L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració, amb el desig que expressés al màxim l'enderrocament de l'equilibri renaixentista. Entre els canvis de llenguatge cal destacar:

• El contrast entre conceptes transcendents (vida/mort), o entre conceptes de més abast (llum/ombra; delicadesa/grolleria; bellesa/lletjor).
• La deformació a dos nivells: un de realista, pel qual s'arribava a la caricatura, i un d'idealista, pel qual s'obtenia la bellesa absoluta.
• L'exageració, amb l'ús extrem de la hipèrbole.
• El dinamisme i el vitalisme, basats en l'alteració de l'ordre sintàctic.

D'aquesta època destaquen els autors:

• Francesc Vicent Garcia
• Francesc Fontanella