Evolució i Formats de Cintes Magnètiques i Discos Òptics: Història i Tecnologia

Informàtica28 de nov. 20243,4 KB

Cintes Magnètiques

Les cintes magnètiques, formades per cinta de polièster, són econòmiques però perden qualitat amb cada còpia.

1956: Es tallava la cinta per realitzar el muntatge "Quadruplex", per a l'edició de vídeo electrònica.
1971: Sony crea el sistema U-Matic LB, origen de l'ENG (Electronic News Gathering).
1974: Sony presenta el primer VCR domèstic Betamax.
1976: JVC presenta el sistema VHS per al sector domèstic.
1981: Sony introdueix el format Betacam, acceptat en ENG. És un format en cinta de casset amb més qualitat que l'U-Matic.
1983: Format 8mm per al sector domèstic.

D1 (1986, Sony): Sense compressió, alta qualitat, resolució 720x600, 4 canals d'àudio, fins a 94 minuts. Usos: publicitat i cinema.
Betacam SP (1987): Millora la qualitat de vídeo, augmenta l'amplada de banda de la luminància i durada de 110 minuts.
D2 (En desús, Sony i Ampex): Enregistra sense compressió, però no oficials, 221 minuts. No es van usar a Espanya.
D3 (1989, En desús, NHK i Panasonic): Anomenat DX, incorporava un camascopi totalment digital.
Hi-8 (1990, Sony): Ús domèstic, alta durada i qualitat, també usat per a cinema.
Betacam Digital (1993, Sony): Sistema PAL, 50Hz, 720x608 píxels, opció de reproduir en Betacam SP, fins a 124 minuts.
D5 (En desús, Panasonic, 1994): Basat en el D3 sense compressió, però grava senyal per components. Utilitzat en les Olimpíades, després reconvertit a HD amb èxit.
DVC PRO (1995, Panasonic): Basat en el format DV (avui en dia DV és l'estàndard), per a l'àmbit professional i de notícies. Un dels estàndards per a la producció, competidor de Betacam SX. DV per components, estàndard en comunicació, creat per JVC, Sony i Panasonic, revoluciona el vídeo en democratitzar-lo.
Betacam SX i cintes DVCAM (1996, Sony): DVCAM pensat per a informatius i sistemes d'edició no lineal.
HDCAM (D-11) (1997, Sony): Format de vídeo d'alta definició, partint de Betacam Digital.
D7 (DVCPRO), DV, DVCAM: Usats en periodisme electrònic (ENG) i canals temàtics de TV.

En la futura televisió: 9D-HD, HDCAM, HD-D5, DVCPRO-HD, D6.

XDCAM (2003, Sony): Introdueix el vídeo disc amb sistema XDCAM, emmagatzema 23,3GB en una única cara. Parent del Blu-ray, però incompatibles. Diferents versions.
P2 (2004, Panasonic): Targeta de memòria que emmagatzema fins a 32 GB amb diferents ranures.
HD-DVD i Blu-ray: Guerra de formats fins al 2008. Toshiba deixa de fabricar HD-DVD (15GB per capa). Blu-ray, amb làser blau, millores en la tecnologia òptica i sistema de codificació, més capacitat.

Blu-ray està fet amb una capa de substrat de Durabis, material que evita que el disc es ralli i permet la lectura sense problemes.

BD-RE i BD-ROM: RE (reescriure) i ROM (només lectura), 1920x1028, 8 canals. Suporta fins a 200GB.