L'Evolució Humana: De Lamarck a la Genètica Moderna
Teories de l'Evolució
Lamarckisme
Jean Baptiste de Lamarck defensava que els organismes pateixen modificacions que es transmeten a la descendència. La funció crea l'òrgan: si un òrgan s'utilitza es desenvolupa i si no s'utilitza es debilita i desapareix.
Darwinisme
Desenvolupada per Charles Darwin al segle XIX en el seu llibre L'origen de les espècies, el darwinisme postula que:
- Tots els organismes s’adapten al medi (adaptació).
- Existeixen petites variacions entre individus de la mateixa espècie (variabilitat).
- Els organismes produeixen més descendents dels que poden sobreviure, resultant en la selecció natural (sobreproducció).
La Selecció Natural
La supervivència del més apte. Actua sobre:
- Els individus amb característiques favorables sobreviuen i les transmeten a la descendència.
- Els individus amb característiques perjudicials moren sense descendència.
Això impulsa l'evolució de les espècies. El darwinisme suggereix que organismes semblants estan emparentats i provenen d'un avantpassat comú.
Diferència entre Lamarckisme i Darwinisme
La diferència rau en l'origen de les característiques: en el lamarckisme, sorgeixen per l'esforç, mentre que en el darwinisme, apareixen aleatòriament i permeten l'adaptació. Avui sabem que els canvis en els organismes són deguts a mutacions.
Neodarwinisme
Actualitza la teoria de Darwin amb els coneixements de la genètica moderna.
Hominització
Procés evolutiu pel qual els homínids van adquirir les característiques pròpies dels humans:
- Bipedació: caminar erguits sobre dues extremitats. Implica un repartiment diferent del pes, columna vertebral més sinuosa, canvi en la posició dels genolls i en la forma de la pelvis.
- Alliberament de la mà: el polze oposable permet agafar objectes, treballar i crear eines. La forma de pinça de la mà augmenta la precisió dels moviments.
- Desenvolupament del cervell: augment del volum i la complexitat de les cèl·lules cerebrals. Eixamplament de la pelvis per al naixement de nens amb cranis més grans.
- Llenguatge articulat: possible gràcies a canvis en l'aparell respiratori, concretament en la laringe.