L'Evolució Humana i l'Origen de la Vida: Teories i Conceptes
L'evolució humana i el bipedisme
La posició erecta (bipedisme), la manipulació d’objectes (mà prènsil) i l'aparició del llenguatge articulat són fites clau. En aquest procés, les extremitats inferiors s’allarguen, la pelvis s’escurça i s’eixampla, i la columna vertebral adquireix la forma de "S". El polze del peu, ara paral·lel, deixa de ser oposable a la resta dels dits.
Característiques dels éssers vius
Per ser considerat un ésser viu, un organisme:
- Ha d’ésser capaç de transformar matèria en energia.
- Ha de poder autoreplicar-se.
- Ha de ser complex i estar organitzat.
- Ha de ser autosuficient.
- No ha de trobar-se en equilibri.
- Ha de contenir la informació per als processos que hi tenen lloc (consciència).
Teories sobre l'origen de la vida
La Panspèrmia
La Panspèrmia sosté que la vida es va originar a l’espai i viatja en forma de molècules que van arribar a la Terra i van donar lloc a la vida que coneixem. Científics com Arrhenius, Watson, Crick, Hoyle i Oró van estudiar meteorits caiguts a la Terra (com a Austràlia), on es van trobar molècules d'aminoàcids, bases nitrogenades i lípids.
La Síntesi Abiòtica
La síntesi abiòtica postula que la vida prové de molècules orgàniques que van aparèixer al nostre planeta per transformacions químiques de molècules inorgàniques senzilles. La Terra es va formar fa 4.600 milions d’anys. Les condicions inicials eren extremes: temperatures semblants al punt de fusió del ferro (2.000 °C), sense atmosfera ni hidrosfera, i amb una radiació solar molt intensa. Els gasos presents eren: CO2, N2, H2, H2O, CH4 i NH3.
El Neodarwinisme i l'evolució moderna
Els neodarwinistes es basen en dos descobriments importants: la unitat de l'evolució (els gens) i el mecanisme de l'evolució (la selecció natural). Aquesta teoria representa la unificació de diverses branques de la biologia que anteriorment tenien poc en comú, especialment la genètica, la citologia, la sistemàtica, la botànica i la paleontologia.
Mecanismes de variabilitat
Dins d'aquest corrent, s'estudien les mutacions (gèniques i cromosòmiques), la recombinació genètica dels cromosomes homòlegs durant la meiosi i l’existència de gens amb al·lels polimòrfics (més de dos al·lels diferents).
Migració i derivació genètica
La migració (flux gènic) implica que una població d’un determinat lloc físic pot rebre "nous al·lels" per a un mateix gen a causa d'una migració massiva a partir de poblacions properes, les quals poden presentar una freqüència gènica diferent a la població original. També s'ha de considerar la derivació genètica.
El concepte biològic d'espècie
El concepte biològic d'espècie defineix una espècie com els membres de poblacions que es reprodueixen o poden reproduir-se entre si en la naturalesa, i no d'acord amb una aparença similar. Tot i que l'aparença és útil per a la identificació d'espècies, no és el factor que defineix una espècie.