Evolució legal de la discapacitat a Espanya

Evolució legal a Espanya

1. LISMI: estableix l'obligació dels poders públics de realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones discapacitades, a les quals tindran atenció especialitzada que requereixin i les empararan especialment per gaudir dels drets que s’atorguen a tots els ciutadans. - Es va tractar d'una llei bàsica, amb un enfocament de progrés - en ella es va reconèixer per primera vegada el concepte de 'dignitat' com a element bàsic i fonamental de la igualtat de les persones amb discapacitat -, vertebrada en tres eixos fonamentals: la sanitat, l'educació i la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

Llei de la dependència

Organització administrativa:

1. Competències estatals per regular les condicions d’igualtat de tots els espanyols i de la promoció de l’autonomia individual. Per això es crearà un Sistema para la Autonomía y Atención de los Dependientes (SAAD).
2. Un segon nivell de protecció hi haurà un règim de cooperació i finançament entre l’Administració Central i les CC.AA. amb diversos convenis.
3. Un tercer nivell afecta a les CC.AA que podran desenvolupar mesures addicionals.

El SAAD articula els recursos tant a nivell central, autonòmic com privat i serveix de coordinació entre les diverses administracions, el sector privat i el Tercer Sector.

Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD)

G.I Dependència moderada quan la persona necessita ajuda per fer diverses ABVD al menys una vegada al dia o necessita de manera intermitent o limitada ajuda. G.I Dep. severa quan la persona necessita ajuda per fer diverses ABVD 2 o 3 vegades al dia però no vol recolzament permanent d’un cuidador o té necessitats de recolzament extens per la seva autonomia personal. G. III. Gran dependència quan necessita ajuda per fer diverses ABVD varies vegades al dia per la seva pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, i necessita recolzament generalitzat.

Serveis

• Serveis de prevenció de les situacions de dependència y de la promoció de l’autonomia personal
• Teleassistència
• L’ajuda a domicili
• Els Centres de Dia i de Nit
• Atenció Residencial
• Centres per Persones amb Discapacitat

Prestacions econòmiques

Ajudes destinades a cuidar persones de l’entorn familiar i a cuidadors no professionals. Prestacions econòmiques vinculades a un servei i només quan sigui impossible accedir a un servei públic o concertat. Prestacions econòmiques a assistència personal. Prestació econòmica vinculada al servei. Es tracta d'una prestació econòmica perquè la persona pugui adquirir el servei al mercat privat. Les quanties seran de 780 € mensuals, per als grans dependents del nivell 2, i 585 € per als grans dependents del nivell.

Prestació per cures en l'entorn familiar. Es concediran de quan el beneficiari triï ser atès en l'entorn familiar. El cuidador haurà de donar-se d'alta en la Seguretat Social. Rebran fins a 487€ nets mensuals per a un G. De dep o 390 € com a màxim en el cas que el dependent tingui G.2. En tots dos casos, l'Estat assumeix el cost de la seguretat social i de les accions de formació (74 €).

Prestacions d'assistència personalitzada. Destinada a contribuir a la cobertura de les despeses derivades de la contractació d'un assistent personal que faciliti l'accés a l'educació i al treball i possibiliti una major autonomia en l'exercici de les ABVD. La quantitat a percebre serà de 780 € mensuals per dependents del nivell 2 i 585 € en el cas dels de nivell 1. Els tres principals finançadors del sistema són: l’Estat a través dels pressupostos generals, les CC.AA que són les responsables de determinar els serveis i assumir el cost directe, els usuaris a través d’aportacions o el copagament quan reben un servei que ve determinat per la capacitat econòmica, la renda i el patrimoni.