Evolució de la Literatura Catalana: Renaixement a l'Actualitat

La Decadència

La producció literària culta experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Malgrat això, en la literatura catalana d'aquests segles podem distingir els mateixos períodes que en el conjunt d'Europa. Els tres moviments estètics d'aquesta etapa són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Renaixement

Aquest moviment suposa el triomf de l'humanisme i l'adopció de la cultura clàssica com a model. La poesia renaixentista és catalana, però es manté encara força fidel a l'herència medieval i els autors mostren una clara tendència a imitar l'estil d'Ausiàs March. Ex: Pere Serafí.

Barroc

Els autors més representatius són Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. En destaquen poemes d'intenció satírica, obscena i escatològica, tot i que entre la seva producció hi trobem mostres de tots els gèneres.

Il·lustració

Es comença a recuperar el gènere narratiu que havia estat abandonat des del Segle d'Or. Al teatre és on més se'n troba.

Literatura Popular o Tradicional

Es transmetia oralment, va lligada al cant i a la música i, en alguns casos, a la dansa. És anònima i expressa el sentir de tota una col·lectivitat. Molt antigues. Temàtica profana i religiosa.

Gèneres

• Cançó religiosa (nadales i goigs (s'imprimien i eren compostos pel patró d'un poble)
• Profanes
• Corrandes
• Bandolers

Lèxic Culte

La majoria d'aquests mots són els que anomenem mots patrimonials o hereditaris.

Els Cultismes

Són els que s'han adaptat directament d'una llengua clàssica. EX: artículu -> article.

Llatinismes

Expressions o mots llatins que s'han incorporat a la llengua catalana sense cap modificació i que es mantenen actualment vius. EX: inter nos -> entre nosaltres / vox populi -> veu del poble.

La Literatura Catalana Contemporània

Durant el segle XIX la literatura culta viu un procés de recuperació després dels segles de retrocés. La Renaixença és un moviment literari que a partir del 1833 es marca un doble objectiu: restaurar la literatura culta en llengua catalana i adoptar els corrents més representatius de la literatura de l'època (romanticisme i realisme).

Romanticisme

Sentiment, relació irracional. Allò que no s'expressa amb l'oració és romàntic. Idea: jo contra el món, gust especial pel medieval. Neix a Catalunya i va cap a Espanya. B.C. Aribau escriu Oda a la pàtria. 1833-77 dura la Renaixença, perquè Verdaguer guanya els Jocs Florals.

Manlleu

Paraula que passa d'una llengua a una altra i ha anat canviant.

Neologisme

Són paraules noves, sovint procedents d'altres llengües, que s'han anat adaptant al nostre sistema lingüístic.