Prosa moral i religiosa catalana medieval: Ferrer, Eiximenis i Turmeda

La Prosa Moral i Religiosa Medieval

La Predicació Oral i Escrita

Els monestirs havien anat sorgint com a centres de cultura clerical i de vida ascètica, representant un divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements. Des del començament del segle XIII, les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de la vida econòmica i comercial. Van aparèixer universitats, centres d'educació i un moviment de renovació espiritual protagonitzat per una sèrie d'heretgies que van tenir un gran ressò popular.

Aquest context va propiciar una literatura centrada en la predicació i en la producció d'obres de divulgació del saber universitari per als laics, com és el cas de Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.

Sant Vicent Ferrer: El Predicador

Fill d'un notari, va néixer a València el 1350. Després d'estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, va residir a València, on va ser mestre de teologia de la catedral. Les seves predicacions van produir conversions multitudinàries. També va actuar com a conseller i va participar en el Compromís de Casp. Va intervenir, així mateix, en les negociacions per a desfer el Cisma d'Occident. Va morir el 1419 a Vannes.

El seu acompanyament, format per dues-centes o cinc-centes persones, incloïa elements de penitents, processons, misses i el sermó. La seva companya anotava tot el que deia, oferint una imatge prou clara de les característiques de la seva predicació.

Sant Vicent no volia només convèncer la gent que l'escoltava; ell predicava al poble menut, i això determinava les característiques dels seus sermons. Utilitzava jocs teatrals per mantenir l'atenció de l'auditori. Els diàlegs, els canvis i les inflexions de la veu aportaven gran vivesa als seus sermons.

Francesc Eiximenis: L'Intel·lectual

Va néixer a Girona i va ingressar en el convent dels franciscans. Va estudiar a les universitats d'Oxford i París, i es va dedicar a la predicació i a l'ensenyament, tant en llatí com en català. Va actuar a València com a conseller. A València va escriure la major part de les seves obres. Va morir a Perpinyà.

Entre les seves obres més destacades es troba Lo Crestià, una obra monumental de tretze llibres dels quals només en coneixem quatre:

• El primer: introducció a la religió cristiana.
• El segon: el problema de les temptacions.
• El tercer: el concepte del mal i del pecat.
• El dotzè: un tractat polític.

L'objectiu d'aquesta obra de divulgació era que el cristià sabés desenvolupar-se en els diferents problemes i situacions que es plantegen en la vida quotidiana. Utilitzava un llenguatge pròxim als lectors, ric en refranys, en frases fetes i en termes col·loquials. Intercalava exemples, contes, acudits i digressions per tal de poder narrar anècdotes i també descripcions dels costums dels països que havia conegut en els seus viatges.

Altres obres importants són:

• El Llibre de les Dones, que explica quina mena de vida han de portar les dones segons la seva condició civil.
• El Llibre dels Àngels.
• La Vita Christi, una vida de Crist.
• Tractats polítics com El Regiment de la Cosa Pública.

Anselm Turmeda: Una Dissidència Singular

Nascut a Mallorca, va ser franciscà i va estudiar a Lleida i a Bolonya. Cap a 1385 es va fer musulmà i se'n va anar a Tunis. A Tunis va escriure en àrab la seva autobiografia i un atac als partidaris de la creu, des del punt de vista de l'Islam, sobre els dogmes principals de la religió cristiana.

Entre les seves obres en català destaquen:

• El Llibre de Bons Amonestaments, amb consells morals de fe cristiana.
• Les Cobles sobre la Divisió del Regne de Mallorca.
• La Disputa de l'Ase, on exposa les raons que demostren la superioritat de l'home sobre els animals.