Les avantguardes catalanes: moviments, tècniques i poesia

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds de provocació, tant des del punt de vista estètic com personal o vital. És un moviment sorgit a Europa cap al 1909 i que va finalitzar l’any 1940, quan els nazis dissolgueren els grups de París. A Catalunya, però, no es va desenvolupar fins al 1914 i va perdurar fins a la dècada dels anys trenta.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi en la creació artística.

L’avantguarda catalana presenta una singularitat respecte del conjunt d’Europa, perquè els avantguardistes catalans matisen el trencament amb la tradició. Els escriptors avantguardistes no formen un col·lectiu, sinó que més aviat són individualitats que anaren assumint els diversos corrents.

Trets Generals de l’Avantguardisme

• Designa una sèrie de moviments artístics i literaris.
• Van sorgir a Europa cap al 1909.
• El seu zenit va ser entre 1915 i 1925.
• Va finalitzar simbòlicament l'any 1940.
• L'origen es troba en la crisi de valors culturals i ideològics.
• Es caracteritzen per la diversitat de corrents i la utilització de tècniques innovadores.

Els Principals Corrents Avantguardistes

Cubisme

En la pintura, es caracteritza per la descomposició geomètrica de la realitat. Pel que fa a la literatura, es potencia l’ús del collage i el salt de falla.

Futurisme

Té l’origen en un manifest del poeta italià Marinetti. Enalteix la violència i la guerra, i també l’esport, l’aventura i les innovacions tecnològiques. En el camp de la literatura, defensa la destrucció de la sintaxi i les «paraules en llibertat», i rebutja l’estètica romàntica i el simbolisme. Un representant destacat és J. Salvat-Papasseit.

Surrealisme

Es basa en l’exploració dels somnis i del subconscient humà. Es pot relacionar amb la psicoanàlisi, i s’expressa sobretot per mitjà de la poesia de J. V. Foix.

Temàtica Central de les Avantguardes

Maquinisme

El Futurisme incorpora a la literatura temes de la vida industrial, especialment l’exaltació de les màquines.

Subconscient

El món dels somnis esdevé un camp temàtic nou i inesgotable per a l’experimentació literària (Exemple: Salvat-Papasseit).

Tècniques Literàries Avantguardistes

Collage (Cubisme)

Consisteix a incorporar al text elements com si hi fossin enganxats.

Cal·ligrama

És una composició poètica que expressa plàsticament, per mitjà de l’escriptura o la tipografia, el tema tractat del poema.

Salt de falla (Cubisme)

Talls dels versos, els quals formen un esglaó.

Paraules en llibertat (Futurisme)

Es tracta de paraules col·locades en el text en posicions inusuals (inclinades, verticalment...), sense formar part de cap oració.

Supressió parcial dels signes de puntuació; ús d’espais en blanc (Origen futurista)

Es tracta d’espais en blanc a l’interior del vers que serveixen per a introduir el silenci com a element expressiu.

La Poesia Post-Avantguarda: Dels Anys Trenta a la Postguerra

La Poesia de Tradició Simbolista (Poesia Pura)

Els autors postsimbolistes redefineixen la poesia: havia de ser pura, deslligada de qualsevol realitat exterior. Els dos trets més importants del que anomenem poesia pura són la reivindicació del caràcter líric de la poesia i l’equilibri entre fons i forma. Els autors d’aquest corrent poètic conceben el poema com la condensació, per mitjà d’un símbol, d’una vivència especial, deixant de banda els valors extraliteraris. L’objectiu és la creació poètica pura. Aquest treball comporta una depuració lèxica i un model poètic artificiós. Els principals representants d’aquest corrent poètic foren Carles Riba i J. V. Foix.

La Poesia de Postguerra

La poesia adquireix un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística. Els corrents més importants de la poesia catalana de postguerra són:

• Poesia Realista

  Apareix com a reacció a la poesia de tradició simbolista. Es caracteritza per la presència de la realitat històrica en què viu el poeta, l’expressió de sentiments i ideals col·lectius, el fort component de denúncia de les injustícies socials i de la manca de llibertat, i l’ús d’un llenguatge senzill, viu i directe.

• La Poesia de Salvador Espriu

  Original i única.

• Poesia d’Avantguarda i Experimental

  Es recupera la tradició de poesia d’avantguarda. Se centra en l’expressió formal i amb influència de les tècniques avantguardistes.