Evolució de la Música i la Banda Sonora al Cinema
Evolució Històrica de la Música al Cinema
- Les primeres màquines de cinema eren molt sorolloses.
- 1897: Els germans Lumière recorren a quartets de saxo i a grans compositors de l'època. Les sales de cinema es construeixen preveient l'espai per a l'orquestra o el piano.
- 1927: Primera pel·lícula sonora de la història, "El cantant de jazz" (música en una cinta a part de les imatges).
- "Llums de Nova York": El so es grava a la mateixa cinta que les imatges.
- Dècada dels 30: Es realitzen composicions originals per a les pel·lícules.
- Dècada dels 50: La música assoleix la màxima rendibilitat en la supremacia dels musicals, que solucionen les seves habituals carències artístiques amb el protagonisme absolut de la banda sonora.
- En l'actualitat, la música de cinema és rendible per ella mateixa.
1895-1927: El Cinema Mut
Les imatges sense so produïen un efecte molt estrany en el públic. Per trencar el silenci, la gent comentava. Els projectors eren molt sorollosos i estaven a la mateixa sala que el públic.
Es va introduir el costum de contractar un músic, normalment un pianista, que acompanyava la projecció improvisant o interpretant partitures segons el seu criteri.
1927-Actualitat: El Cinema Sonor
L'any 1927 es comença a utilitzar la banda sonora, que procedia inicialment de cançons de musicals de Broadway.
Principals Compositors
- Morricone
- Mancini
- Rota
- Williams
Components de la Banda Sonora
- La Veu: Suport d'expressió oral. La veu en off posa en antecedents la història d'un personatge.
- La Música: Funcions dramàtiques.
- El So: Sons naturals i sorolls d'objectes.
- El Silenci: Moments sense so per provocar tensió i angoixa.
Funcions del So Cinematogràfic
- So Real: Generat per objectes i persones que formen part de l'acció.
- Sincrònic: Correspon a objectes o persones presents a l'escena.
- Asincrònic: No correspon a objectes o persones presents a l'escena (fora del camp de visió de la càmera).
- So Subjectiu: So tal com el sent un dels personatges de la narració. Un soroll o una paraula presents en el record o en la imaginació d'un personatge.
- So Expressiu: Sorolls, paraules o música que no pertanyen pròpiament a la realitat. S'utilitza per fer més expressives les imatges.
Aspecte Tècnic del So
- Estèreo: 2 canals (dreta i esquerra).
- Dolby: 4 canals (2 dreta, 2 esquerra).
- Digital: 5 canals (2 dreta, 2 esquerra, 1 davant) o 6 canals (2 dreta, 2 esquerra, 1 davant, 1 darrere).