Evolució de la Narrativa Catalana sota el Franquisme (1939-1975)
La Narrativa Catalana sota el Franquisme
El 1939, el català quedà relegat a l'ús privat i familiar, perquè Franco imposà el castellà com a llengua oficial.
Repressió i Exili (Anys 40)
La censura i la repressió afectaren molt la nostra narrativa, i s'exiliaren intel·lectuals com Carles Riba, Josep Carner i Mercè Rodoreda. Allà feren obres com "Quaderns de l'exili" i les primeres novel·les en català. Amb el temps, tornaren al país.
Represa i Consolidació (Anys 50)
Als anys 50, autors consagrats abans la Guerra Civil reprenen la publicació de novel·les: Mercè Rodoreda amb "Vint-i-un contes", Villalonga amb "Bearn o la sala de les nines" i Espriu amb "Laia" i "Ariadna al laboratori brotesc".
Obertura i Nous Autors (Anys 60)
A partir dels anys 60, hi ha certa obertura al règim franquista, es rebaixa la censura i es permeten publicacions en català. El 1962 es crea l'"Edició 62" i diverses plataformes de llançaments culturals. Apareixen nous autors com Pedrolo, Maria Aurèlia Company, Josep Maria Espinàs, Pere Calders... I es recuperen els premis literaris.
Evolució i Públic Lector (Anys 70)
Als anys 70 el règim evoluciona i s'obre una mica. Es recupera el públic lector i destaquen autors com Terenci Moix amb "El dia que va morir Marilyn" i Baltasar Porcel amb "Difunts sota els ametllers florits".
Classificació de la Narrativa Catalana
La Narrativa es pot classificar en:
- Novel·la psicològica: Analitza la vida interior dels personatges amb elements de la història recent. Destaquen Mercè Rodoreda amb "La plaça del diamant", Llorenç Villalonga amb "Bearn o la sala de les nines" i Maria Aurèlia Company amb "Un lloc entre els morts".
- Novel·la realista: Denúncia l'opressió a les classes populars i conta experiències pròpies. Destaca Manuel de Pedrolo amb "Totes les bèsties de càrrega", Josep Maria Espinàs amb "Combat de nit" i Enric Valor amb "L'ambició d'Aleix".
- Novel·la i relat experimental: Nous temes, recursos i tècniques narratives. Destaca Pedrolo amb "Joc Brut".
- Novel·la fantàstica: S'expliquen les circumstàncies de postguerra mitjançant mites o la simbologia. Reconegut Pere Calders amb "Cròniques de la veritat oculta".
Narrativa al País Valencià
Al País Valencià la narrativa apareix principalment el 1955, amb novel·listes com Maria Beneyto amb "La dona forta", Maria Ibars amb "La descolumniada" i la publicació de les rondalles valencianes d'Enric Valor.