Evolució de la novel·la catalana: del Realisme al Naturalisme
Els orígens de la novel·la catalana al segle XIX
A principis del segle XIX ja existia un públic lector de novel·les i una indústria editorial, però no hi havia producció novel·lística catalana. A la dècada dels quaranta apareix la novel·la de fulletó, amb la intenció d'arribar a un públic més ampli. Buscava un públic fidel, ja que la novel·la es publicava per capítols.
L'ús de la llengua catalana no es produí fins al 1862, quan Antoni de Bofarull publicà L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant. El novel·lista més important d'aquest període és Martí Genís i Aguilar amb l'obra Julita.
El costumisme i la realitat immediata
Aquests autors prenen la realitat immediata com a matèria literària. Com que les formes de vida tradicionals estaven a punt de desaparèixer, es proposen reflectir-les en les seves obres amb nostàlgia.
El gènere predominant és l'article o el quadre de costums, que es caracteritza per:
- Descripció d'escenes de la vida quotidiana.
- Presència de personatges típics.
- Ús de llengua col·loquial.
- Predomini de la descripció i els diàlegs (destaca Emili Vilanova).
El Realisme: definició i context
El Realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX que es caracteritza per voler representar la realitat immediata mitjançant una descripció objectiva. En el seu naixement, hi tenen influència:
- La fe en el progrés social i econòmic de la Revolució Industrial.
- El positivisme.
- El descobriment de les ciències naturals.
- La fotografia i les noves ideologies socials.
En la literatura, aquest corrent impulsa la creació de la novel·la realista, considerada el gènere més apte per reproduir el món real i exterior a l'escriptor.
Característiques de la novel·la realista
El novel·lista abandona els temes fantàstics per acostar-se a la realitat immediata i mostra interès per tots els aspectes de la societat. La trama argumental intenta descriure l'ambient i analitzar la conducta dels personatges de manera objectiva i detallada.
Amb l'afany d'aconseguir un to neutre i objectiu, el novel·lista opta per la tercera persona del narrador omniscient, fet que permet que es mostrin crítics davant dels problemes de la societat.
El Naturalisme: determinisme i ciència
Durant l'últim terç del segle XIX, alguns escriptors evolucionen cap a actituds més radicals, demostrant que estan sotmesos al determinisme universal. Aquest moviment rep el nom de Naturalisme.
L'escriptor francès Émile Zola pretenia convertir la novel·la en un estudi científic amb una finalitat reformadora. Així, s'esperava que els temes fossin més apropiats a les lleis de l'herència biològica, les condicions psicofisiològiques i l'acció del medi ambient. A Catalunya, destaquen autors com Josep Yxart, Joan Sardà i Narcís Oller.