Evolució de la Poesia Catalana: Del Postsimbolisme a Martí i Pol
Evolució de la Poesia Catalana Contemporània
El Postsimbolisme i el Grup Poètic de Postguerra (1943-1960)
La primera tendència poètica destacada és el postsimbolisme, hereva del noucentisme, que té com a màxim exponent a Carles Riba. Aquesta corrent es caracteritza pel gust per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua.
Alguns poetes del "Grup poètic de postguerra" (1943-1960) es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista. Aquest moviment, caracteritzat per l'evasió de la realitat social, un discurs reflexiu sobre el dolor, la mort, l'absurd del món i de la vida (amb un punt de vista religiós i humanista), i sobretot per tendir a un hermetisme expressiu, va evolucionar cap a la "poesia pura" i la musicalitat.
La Poesia d'Avantguarda
Una altra tendència paral·lela és la poesia de tradició avantguardista, plegada entorn de Josep Vicenç Foix i Joan Brossa. Aquests autors reivindiquen la ruptura formal i lingüística, així com l'experimentalisme propi de les avantguardes.
El Realisme Social dels Anys 60
A la dècada dels 60, amb la mort de Carles Riba (1959) i l'obertura del règim, sorgeix una poesia social basada en el realisme compromès, anomenada "realisme social". Aquesta tendència es fonamenta en plantejaments marxistes d'intel·lectuals i escriptors com Bertolt Brecht.
Aquest realisme social coneix dues modalitats principals:
- Realisme humanista: Representat per Maria Beneyto (a València).
- Realisme històric: Exemplificat per Salvador Espriu amb la seva obra "La pell de brau".
La Generació dels Setanta
La generació dels setanta practica la poesia com una activitat autònoma. Utilitzen expressions simbolistes i surrealistes per a donar sortida al desassossec vital i potencien la intertextualitat i la relació de l'obra amb altres àmbits artístics.
La Poesia Actual (Des dels Anys 70 fins Avui)
Considerem poesia actual la que es fa a partir dels anys 70 fins als nostres dies. El fet bàsic, des del punt de vista literari, és el rebuig a la poesia que es feia als anys 60, marcada pel realisme, el compromís social i polític, i la denúncia al règim franquista.
En la poesia actual ens trobem amb tot el contrari: els poetes defugen el compromís polític i la poesia esdevé un objecte literari personal i estètic, és a dir, un instrument amb el qual gaudir dels sentits.
Característiques de la Poesia Actual:
- Pretensions retòriques i formals: La pretensió del poeta se centra en la retòrica i en la bellesa formal més que en el missatge.
- Pràctica rebel: Connectant amb pràctiques d'escriptura com el simbolisme, l'avantguardisme o el surrealisme, la poesia es considera un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
- Nous valors de la paraula poètica: La paraula poètica deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
- La poesia com a eina d'investigació: La poesia és considerada un camí d'accés al món de les idees i de la intimitat, relacionades amb el món dels somnis.
La Poesia dels Anys 80
Durant els anys 80, la poesia continua pràcticament amb els mateixos paràmetres. Els poetes elaboren una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals, i conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d’experiències personals.
Miquel Martí i Pol: El Poeta del Poble
La poesia de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) ha aconseguit un gran ressò fonamentalment per la seva gran qualitat, que conjuga la temàtica realista i una gran qualitat formal. És el poeta més llegit de les últimes dècades, possiblement gràcies al seu to popular, accessible i lligat als problemes de la gent i del seu poble.
D'origen obrer (el seu pare era manyà), als 19 anys, una malaltia l'obliga a fer llit durant una llarga temporada, temps que li va permetre llegir abundosament. Durant la Dictadura, va participar en moltes activitats il·legals de tipus catalanista. El 1970 li diagnostiquen una malaltia degenerativa, una esclerosi múltiple, que el farà abandonar el seu treball en una fàbrica del seu poble i dedicar-se de ple a la literatura.
Més de 30 llibres de poemes componen la seva obra, entre els quals destaquen "L’arrel i l’escorça", "Amb vidres a la sang" o "Llibres de solitud". Els seus poemes han estat traduïts a 12 idiomes. Ell mateix fou un magnífic traductor a la nostra llengua de clàssics francesos com Guillaume Apollinaire, Émile Zola o Gustave Flaubert.
Martí i Pol, enamorat de la vida, basa la seva poesia en la sinceritat, l’autenticitat i la solidaritat. S’ha fet molt popular gràcies a la difusió dels seus poemes que han fet artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Paco Muñoz o Ramon Muntaner. Aquestes veus han contribuït a la merescuda popularitat de què avui gaudeix.