Evolució de la poesia culta catalana: s. XVI–XIX

Poesia culta del Renaixement

Durant el Renaixement (s. XVI) s'aprecia un grau important de castellanització de la poesia; per exemple: Joan Boscà, Joan Ferrandis i Joan Timoneda. La poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d'Ausiàs Marc i per l'intent d'introduir noves innovacions mètriques.

Poetes més destacats

• Pere Serafí (1505/1510–1567): Aplega la seva obra catalana en Dos llibres, recull més de 170 poemes en què convivien la tradició ausiasmarquiana, la influència de la poesia popular i certa incorporació de la poètica d'Itàlia (Petrarca) i dels seus continuadors.
• Joan Pujol (mort després de 1603): Va assumir plenament la tradició d'Ausiàs Marc. La seva obra estava sintonitzada amb la Contrareforma perquè pretenia recuperar l'Església i la seva autoritat moral.

Poesia culta del Barroc

Predomina en el s. XVII i bona part del XVIII. La imitació dels prestigiosos models poètics castellans (especialment Góngora i els poetes de l'escola culterana) caracteritza la poesia catalana en diversos aspectes:

• Mètrica: es consoliden el sonet i el decasíl·lab italià, alhora que s'incorporen formes d'origen castellà, per exemple les quintilles.
• Vessant retòrica: es fa més recurrent l'ús de figures com la hipèrbole, la metàfora, etc.
• Expressió lingüística: són abundants els castellanismes lèxics i sintàctics.

Francesc Vicent Garcia: Va ser el màxim representant de la poesia barroca catalana. Conegut com el rector de Vallfogona, a partir de la seva obra humorística i escatològica es va generar una tradició poètica, el vallfogonisme, fins al s. XIX. La incorporació que va fer de la mètrica castellana i de la poètica barroca va crear una poesia artificiosa i amb una forta intenció satírica.

Recuperació de la poesia culta durant la Renaixença

El 1833, amb la publicació de l'oda La pàtria en la revista romàntica, es va iniciar la Renaixença per iniciativa de Bonaventura Carles Aribau, que va viure força anys a Madrid, on va ocupar càrrecs. Allunyat del seu país, en aquest poema va trobar la manera de transportar-hi el seu esperit: el conreu de la literatura en llengua catalana.

Joaquim Rubió i Ors (1818–1899): Publicà les seves poesies sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat. En el pròleg de l'obra propugnava la restauració dels Jocs Florals. S'hi concedien tres premis segons el tema de la composició en els Jocs Florals:

• Englantina per al tema patriòtic;
• La viola per al religiós;
• Flor natural per a l'amorós.

Quan un poeta obtenia els tres premis era proclamat mestre en Gai Saber.