Evolució Política del Franquisme: Obertura i Lluites de Poder
L'evolució política del franquisme
La tímida obertura del règim
L’any 1962, Manuel Fraga va ser nomenat ministre d’Informació i Turisme. Va dur a terme una intensa gestió i esdevingué un dels ministres més populars per l’activitat que va protagonitzar a favor dels interessos turístics, aleshores en ple desenvolupament. Fraga era el responsable de la informació i de la censura, que fins aleshores havia estat omnipresent. Fraga impulsà una moderada liberalització de la informació periodística i, finalment, l’any 1966 aprovà la Llei de Premsa. Aquesta llei suprimia la censura prèvia que fins aquell moment s’havia imposat a tota la premsa. Això no vol dir que el règim concedís plena llibertat, simplement s’iniciava un període de més tolerància sempre que no s’ataqués el règim.
El règim dona a conèixer un nou text fonamental: la Llei Orgànica de l'Estat. Després de ser aprovada per les Corts, aquesta llei fou sotmesa a un referèndum. La votació, feta sense cap garantia democràtica, s’aprova per àmplia majoria. La nova llei separava les funcions de cap d’estat i cap de govern. Aquesta llei preveia que en la representació a Corts hi hauria 108 procuradors familiars.
Els grups franquistes
El franquisme integrava en el seu si un conjunt de grups diferents, que rebien el nom de famílies. Diferien en molts aspectes. Aquests grups eren els diferents agrupaments dretans que en els anys 30 havien combatut la República. Així, cap als anys 60, els falangistes van perdre poder polític i, encara que continuaven ocupant diversos càrrecs i tenien una influència, van ser progressivament marginats dels governs. Ja no es parlava de Falange, sinó de Movimiento Nacional. El fet més destacable fou que es consolidava una nova família: els tecnòcrates. Eren uns professionals ben preparats, de caràcter conservador, que varen ocupar els càrrecs de més responsabilitat econòmica en els 60. El representant més característic fou Laureà López Rodó, impulsor dels plans de desenvolupament.
La lluita pel poder: l'escàndol Matesa
L’estiu del 1969 es va fer públic un escàndol que posà de manifest als ulls de tothom les lluites que hi havia entre els diferents ministres i les diferents famílies: fou l’escàndol Matesa. Ateses les dificultats que hi havia per a l’exportació, els dirigents d’aquesta empresa idearen un sistema fals per aconseguir els crèdits a l’exportació que concedien els organismes oficials. Van obtenir 10.000 milions de pessetes en crèdits, una quantitat elevada per l’escàs volum de telers que l’empresa aconseguí exportar. Els procediments irregulars utilitzats per Matesa van ser denunciats i esbombats a la premsa amb la complicitat del ministre d’Informació, amb la intenció d’afeblir la posició dels ministres tecnòcrates del govern que controlaven. L’assumpte passà als tribunals i alguns càrrecs foren inculpats, tot i que immediatament van ser indultats per Franco. Com a conseqüència, Franco va fer cessar el govern i en nomenà un altre. Fraga i 12 ministres més van sortir del govern, mentre els tecnòcrates ocupaven la major part de ministeris, per la qual cosa aquest govern es va conèixer com a govern monocolor. El vicepresident del govern va ser Carrero Blanco.