La Guerra de Successió Espanyola: causes, tractats i caiguda de Barcelona

Resum

El document explica els orígens de la Guerra de Successió Espanyola, després de la mort de Carles II el 1700 i el nomenament de Felip V. Analitza el conflicte internacional i la divisió interna a Espanya, amb el suport de la Corona d'Aragó a Carles d'Habsburg. També recull els tractats de pau d'Utrecht i Rastatt i la resistència i caiguda de Barcelona el 1714.

Punts clau

Carles II va morir sense descendència l'any 1700 i va designar Felip V (Borbó) com a successor, qui va jurar el càrrec el 1701.
Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar suport a Carles d'Habsburg i van entrar en guerra contra França i Espanya.
A Castella la majoria va ser fidel a Felip V, mentre que a la Corona d'Aragó les institucions van donar suport a Carles pel temor a perdre poder davant la centralització.
La guerra va durar uns 10 anys i es va desenvolupar com una guerra civil a Espanya.
Els tractats d'Utrecht i Rastatt (1713-1714) van pau amb concessions a Àustria i a Gran Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menorca.
Barcelona va caure en mans de les tropes de Felip V l'11 de setembre de 1714, i Mallorca ho va fer el 1715.

Posa't a prova

La Guerra de Successió Espanyola

L’any 1700, Carles II va morir sense descendència, però designava com a candidat a Felip V (Borbó), qui va jurar el càrrec el 1701. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees. L’accés de Felip V al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa i, ràpidament, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van donar el seu suport a Carles d’Hasburg (Àustria) i van entrar en guerra contra França i Espanya.

A Espanya, la qüestió successòria també havia dividit els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip, excepte una part de la gran noblesa, que temia perdre poder. En canvi, a la Corona d’Aragó, les institucions més representatives dels diferents sectors socials van donar suport a Carles. Els motius d’aquest suport eren el temor de les institucions de perdre el seu poder davant les tendències centralitzadores de la nova monarquia. L’enfrontament va derivar en una guerra civil que es va desenvolupar durant 10 anys.

En el pla internacional, les forces d'ambdós candidats estaven força equilibrades i els Borbó eren incapaços de derrotar els exèrcits aliats que donaven suport a Carles. El 1711 moria l’emperador d’Àustria, Josep I, i ocupava el tron Carles. Llavors, el perill per a l’equilibri europeu el constituïa un Hasburg al tron de dos regnes tan importants. Els anglesos i els holandesos van manifestar l'interès a acabar la guerra i reconèixer Felip V com a monarca espanyol.

Tractats d'Utrecht i Rastatt

La pau es va firmar en els Tractats d’Utrecht i Rastatt (1713-1714), però a canvi de concessions importants a Àustria, que es va quedar el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya, i a Gran Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menorca amb privilegis comercials amb l’Amèrica espanyola (conseqüències negatives per a Espanya).

Resistència i Caiguda de Barcelona

La resistència dels regnes de la Corona d’Aragó va ser sufocada poc a poc quan es va signar el Tractat d’Utrecht. Només resistien Barcelona i Balears. Les corts catalanes van decidir lluitar contra els exèrcits de Felip i es va iniciar un setge a la ciutat durant mesos. L’11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V van prendre Barcelona, i el 1715 ocupaven Mallorca.

Preguntes freqüents

Qui va morir el 1700 i quin va ser el conflicte que va provocar?

Carles II va morir sense descendència el 1700. El nomenament de Felip V com a successor va provocar un conflicte greu per l'equilibri de poder europeu.

Quins territoris van donar suport a Carles d'Habsburg?

A la Corona d'Aragó, les institucions més representatives dels diferents sectors socials van donar suport a Carles. A l'àmbit internacional, ho van fer Gran Bretanya, Holanda i Portugal.

Quan va caure Barcelona?

Barcelona va ser presa per les tropes de Felip V l'11 de setembre de 1714, després d'un setge de mesos.