Evolució Política d'Espanya: Del Regnat d'Isabel II al Sexenni Democràtic
Espanya en situació de canvi
El segle XIX a Espanya va ser un període marcat per la inestabilitat, amb governs progressistes i liberals enfrontats per causes socioeconòmiques i polítiques.
Evolució dels partits polítics
Entre 1833 i 1835, Maria Cristina va assumir el poder i va crear l'Estatut Reial. Aquesta mesura no va satisfer ni els conservadors ni els progressistes, fet que va derivar en un cop d'estat. Els nous governs van elaborar una constitució que incloïa l'ampliació del sufragi, més llibertats públiques i un caràcter centralista.
- Progressistes: Liderats inicialment per Mendizábal i, posteriorment, per Espartero.
- Moderats: El 1848, amb el cop d'estat de Narváez, es va crear la Guàrdia Civil i es va intentar modernitzar la constitució.
- O'Donnell: Va intentar impulsar una constitució que no es va aprovar a causa de la desamortització de les terres.
La desamortització i la burgesia
La desamortització pretenia posar en venda les «terres mortes» (improductives) de l'Església i els municipis. L'objectiu era que els pagesos les adquirissin amb facilitat de pagament. Tanmateix, l'estratègia va fracassar perquè els pagesos no tenien diners, i les terres van acabar sent comprades per la burgesia. Aquesta classe social, ja fos propietària o explotadora, no va mostrar interès per la revolució industrial.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Els progressistes i demòcrates, pressionats per la situació, van signar el Pacte d'Ostende per posar fi a la monarquia d'Isabel II. Després de la victòria militar a la batalla d'Alcolea, la reina va fugir a França i es va establir un govern provisional.
Etapes del Sexenni Democràtic
- Regència de Serrano: Es va elaborar la Constitució de 1869.
- Amadeu de Savoia: Va comptar amb el suport de Prim, però després del seu assassinat, el regnat va estar marcat per la guerra a Cuba i les guerres carlines.
- Primera República: Proposada per un grup minoritari de republicans, va ser una etapa de conflictes ideològics entre federalistes i centralistes.
Finalment, el 1874, el cop d'estat de Martínez Campos va posar fi a la República, tancant aquest període convuls.