Evolució i tendències de la poesia catalana contemporània
Característiques de la poesia catalana actual
La generació literària que sorgeix després de la revolta de maig del 68 té com a característiques comunes el rebuig a l’ordre establert i la llibertat absoluta en el terreny de la creació i el pensament. A Espanya, aquest període té un marcat caire polític a causa de la lluita antifranquista.
Aquesta generació comparteix:
- Una formació acadèmica sota la postguerra i la ideologia repressiva del franquisme.
- Vivències comunes com l’aparició de la cultura de masses (còmic, cinema).
- Una concepció de la cultura menys elitista i més oberta a la contracultura.
En l’àmbit estrictament català, cal assenyalar l'autodidactisme dels autors.
Estètica i innovació poètica
A nivell estètic, la producció poètica de l’època es caracteritza per la diversitat:
- Innovació formal: En clara oposició al període realista anterior.
- Línia intimista: Una vessant més tradicional on el poeta pren com a objecte d’estudi l’individu, abandonant la lluita social.
En aquest període es recuperen figures de l'avantguarda com J.V. Foix i J. Brossa, ambdós poetes d'una marcada tendència experimental.
Tendències posteriors i eclecticisme
Pel que fa a la poesia posterior, trobem una línia de continuïtat marcada per l'eclecticisme. Alguns autors s'han fet ressò del llenguatge del rock i de l'estètica quotidiana: el paisatge urbà i els ritmes de la societat industrial són presents en una obra que lluita contra l'estructura clàssica.
La poesia contemporània: continuisme i noves veus
La poesia posterior a la dècada dels seixanta presenta encara uns contorns imprecisos, tot i que s'hi observa un cert continuisme respecte a la del setanta, palès en el lloc central que ocupen les recerques simbolistes i metaliteràries (com les d'Albert Roig, Guillem Guillem o Lluís Roda).
Tanmateix, també hi apunten poètiques de caire més intimista i meditatiu, influïdes per la poesia de l'experiència de Gabriel Ferrater o de la “Escuela de Barcelona” (com les d'Enric Sòria, Manuel García Grau o Jaume Subirana). El temps anirà destil·lant, en el seu implacable serpentí, els noms que restaran en la memòria literària.