Evolució de la Terra: del Precambrià al Quaternari

La formació de la Terra

La Terra es va formar fa aproximadament 4.600 milions d'anys (m.a.) i ha anat evolucionant lentament fins avui dia. La Terra i tot el seu sistema solar es van formar a partir del gas i la pols còsmica d'una nebulosa situada en un dels braços espirals de la Via Làctia. La matèria que no va formar part de l'estel va continuar girant-hi al voltant, atreta per la gravetat.

Evolució del planeta Terra

El planeta va començar a escalfar-se a causa de tres efectes combinats: l'energia alliberada per l'impacte dels meteorits, la contracció gravitatòria i la desintegració radioactiva d'elements. La Terra es va començar a fondre i a formar capes:

• Els elements pesants es van enfonsar i van formar un nucli fos que encara es manté líquid.
• Els materials lleugers es van disposar a l'exterior i van formar l'escorça i el mantell.
• Els materials gasosos van escapar de l'interior de la Terra i van formar l'atmosfera.

Escala del temps geològic

• Arqueà: 2.600-2.500 m.a.
• Precambrià: 2.500-570 m.a.
• Fanerozoic: 570 m.a.-actualitat

Datació absoluta i relativa

Datació absoluta: permet calcular l'edat real de la roca. El mètode més emprat és la radiometria.

Datació relativa: es fa comparant diversos esdeveniments i determinant si el fet que s'estudia és més antic o més recent.

Principis de la datació relativa

• Principi de la superposició dels estrats: proposat per Steno al segle XVII, diu que les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals superposats, i es compleix que els estrats superiors són més recents que els inferiors.
• Principi de l'actualisme: enunciat per Lyell al segle XIX, segons el qual els processos geològics que s'esdevenen actualment són els mateixos que van tenir lloc en el passat i produeixen els mateixos efectes.

Fòssils

Els fòssils són les restes mineralitzades d'éssers vius, com també les empremtes o traces de la seva activitat vital damunt el substrat. També es consideren fòssils les impressions o els calcs.

La fossilització consisteix en una sèrie de transformacions químiques en les quals la matèria orgànica es va substituint per matèria inorgànica, cosa que permet que l'estructura i la forma de l'organisme original es conservin exactament.

Informació que aporten els fòssils

• Són indicadors paleogeològics (demostren la teoria de la deriva continental).
• Serveixen d'indicadors ambientals i climàtics.
• Serveixen d'indicadors del procés evolutiu.

Precambrià

El Precambrià és l'etapa més llarga de la història de la Terra (4.600-570 m.a.). La primera escorça continental es va formar en un temps comprès entre els 3.800 i els 2.800 m.a.

Canvis durant el Precambrià

• Va augmentar la concentració salina del mar per les sals que l'aigua de pluja dissolia de la terra emergida i duia fins als oceans.
• Es va formar una atmosfera oxidant, semblant a l'actual, per l'acció d'organismes fotosintètics.

Fanerozoic

El Fanerozoic és l'eó més curt, va començar fa tan sols 570 m.a. Els fòssils més representatius són els dels trilobits i els braquiòpodes. Durant el Paleozoic es va produir una gran explosió de vida. A més dels invertebrats, van aparèixer els vertebrats i els vegetals arborescents.

Mesozoic

El Mesozoic va començar fa uns 230 m.a.

Períodes del Mesozoic

• Triàsic
• Juràssic
• Cretaci

Els mol·luscs van ser els invertebrats amb closca més abundants. Els mamífers més primitius van aparèixer al Triàsic i procedien de rèptils.

Cenozoic

El Cenozoic comprèn els darrers 65 m.a. Els invertebrats més característics d'aquest període van ser els nummulits. Els mamífers van conquerir la Terra. Els ocells van perdre les dents i van aconseguir un esquelet més lleuger.

Quaternari

El Quaternari comença fa aproximadament 1,8 m.a. Al Quaternari no van aparèixer formes noves de vida. Durant aquest període es va produir l'evolució de l'espècie humana.