Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme

Resum

El document analitza la llengua i l'estil de l'obra, centrant-se en el català del segle XX, el vocabulari, les frases fetes i les característiques de l'oralitat. També explica els recursos emotius, el lirisme i el simbolisme, amb exemples concrets del text per entendre'n la intenció narrativa.

Punts clau

La llengua de l'obra és una mostra excel·lent del català del segle XX, amb verbs, adjectius i vocabulari de coses concretes.
L'estil té una forta oralitat: parla col·loquial, referents de la societat del moment i frases fetes.
Recursos d'oralitat com els punts suspensius, les repeticions (anadiplosi), les onomatopeies i el polisíndeton donen ritme àgil.
L'emotivitat es construeix amb un correlat objectiu, és a dir, objectes o esdeveniments que evoquen una emoció.
L'antisentimentalisme es mostra quan l'expressió dels sentiments és continguda, com en la mort de Quimet.
El simbolisme reforça el lirisme: la flor blava representa el romanticisme i l'amor, i l'embut representa la vida de la protagonista.

Posa't a prova

5.LA LLENGUA

Es una mostra excel·lent del catlà del XX.

Surten verbs com: avesar-se, engolir, rondinar, empastifar, decantar, Esbadellar, acotxar.

Adjectius com: capsigrany, escanyolit, esparverada, magre, neulit...

Vocabulari de coses concretes: golfes, ampit, alcova, calaixera consola, Armilla, maneguins, casulla...

6.L'ESTIL DE L'OBRA

Si parlem de l'oralitat cal dir Que: parla col·loquial (vivia de rendes, no en tenia ni cinc), utilitzava Referents propis de la societat del moment (demanar la ,à, la llet és molt Senyora), frases fetes amb referents antics ( va acabar com el rosari de L'aurora), frases fetes amb matisos d'intensitat (volia armar-los un bullit de Mil dimonis, tot a passeig!), punts suspensius(temença, dubte...), Repeticions(anadiplosi), onomatopeies (patalaf!), polisíndeton( abundància de Nexes per donar ritme àgil).

En quant a l'emotivitat, cal que es un correlat objectiu, és a dir, un conjunt D'objectes o una cadena d'esdeveniments que evoquen una emoció o es troben lligades a ella. Abunden també les comparacions (s'havia enamorat com una Boja, les venen se li inflaven com serps).

En el lirisme abunden les metàfores (mentre em dedicava a la gran revolució Amb els coloms, tot estava molt cansat encara de la gran malaltia).

També podem parlar de l'antisentimentalisme: L'expressió dels sentiments Està continguda (mort Quimet).

Per últim parlem del simbolisme, que accentua el lirisme de la narració:

colors flos i nines de la botiga d'hules: Infantesa perduda.

Flor blava: Romanticisme, amor, infinit.

Balances: Equilibri, necessitat d'estabilitat, de seguretat.

Embut: Representa la vida de la protagonista (Camí cada cop més angoixant De la vida de la Natàlia).

Ganivet: Venjança, plantar cara al passat: grava el nom Colometa a l'antiga Casa i el deixa escrit allà. (símbol d'alliberament, planta cara al passat, com El crit final).

Quadre de les llagostes: Diferenciació de sexes, masclisme.

Preguntes freqüents

Quins recursos d'oralitat apareixen en l'obra?

Apareixen la parla col·loquial, les frases fetes amb referents antics, els punts suspensius, les repeticions (anadiplosi), les onomatopeies i el polisíndeton. Aquests recursos donen un ritme àgil i proper al llenguatge parlat.

Què representa el ganivet en el simbolisme de l'obra?

El ganivet simbolitza la venjança i el fet de plantar cara al passat. La protagonista grava el nom Colometa a l'antiga casa, un gest que representa l'alliberament, com el crit final.