L'Executiu: Funcions, Tipus (Dual i Monista) i Creixent Influència
L'Executiu: Centre Impulsor de la Política Estatal
Definició i Tipologies de l'Executiu
Qualifiquem com a executiu l'òrgan integrat per institucions que coneixem com a govern, cap de l'estat i administracions. No és concebible una organització política sense l'existència d'una institució executiva.
A l'executiu li correspon avui impulsar i dirigir les grans intervencions polítiques i aplicar-les a les situacions concretes. És el motor que impulsa i fa funcionar el sistema polític. Si deixem ara de banda el paper de les administracions, comprovem l'existència de dos tipus d'executiu:
- L'executiu constituït per dos òrgans: el govern en sentit estricte i la prefectura de l'estat (confiada a un monarca hereditari o un president electiu de la república). Aquests es categoritzen com a executiu dual.
- L'executiu constituït per un sol òrgan: la presidència. Aquests es categoritzen com a executiu monista.
Controvèrsies sobre el Control de l'Executiu
El paper de l'executiu és objecte de controvèrsia:
- L'executiu ja no és només el millor executor d'acords adoptats pel parlament.
- El control de l'acció de l'executiu i la disputa sobre les seves decisions es confia tant al parlament com als tribunals.
Els Executius Duals: Govern i Prefectura d'Estat
Els executius duals són característics de la majoria dels països europeus amb tradició parlamentària. Estan integrats per dues institucions: el govern i la prefectura d'estat.
Li correspon al govern la funció efectiva d'impulsar i coordinar les grans decisions polítiques. És un òrgan col·legiat, integrat per un nombre de ministres que varia segons els països. El creixement de les activitats estatals ha portat també a l'increment de llocs ministerials.
El govern està presidit per un dels seus membres, la posició eminent del qual s'ha reforçat progressivament en tots els sistemes, desbordant les seves atribucions formals. Al president del govern:
- No només li correspon proposar la designació i el cessament dels membres del seu govern.
- També dirigeix les principals polítiques.
- Li correspon la iniciativa per dissoldre l'assemblea i convocar noves eleccions parlamentàries.
No hi ha govern sense l'acord d'una majoria parlamentària. Segons els països, aquest suport s'obté de forma expressa i obligada, mitjançant una moció de confiança, o de forma implícita, si cap partit demana la moció de censura. El govern respon dels seus actes davant la majoria parlamentària: quan ja no compta amb el seu suport, està obligat a abandonar les seves funcions.
La Prefectura de l'Estat en Sistemes Duals
La prefectura de l'estat exerceix una funció essencialment cerimonial, allunyada de la disputa política diària, que el converteix en un símbol de la comunitat política. En les monarquies hereditàries, el cap de l'estat ocupa el seu lloc amb caràcter vitalici i per successió dinàstica, d'acord amb regles constitucionalment aprovades. El cap de l'estat ostenta la representació exterior i interior de l'estat, impedint la seva transformació en un poder autònom.
Els Executius Monistes: El Model Presidencial
L'executiu monista és propi de la majoria dels sistemes presidencials, inspirats en els Estats Units. Consta d'un sol òrgan: la presidència de la república.
Característiques principals:
- La seva elecció es fa generalment mitjançant sufragi universal directe per a un mandat temporal fixat per la constitució.
- Sol disposar de la facultat de vetar temporalment les lleis aprovades pel parlament.
- Com a suport per a la seva tasca executiva, el president nomena lliurement secretaris o ministres.
Les Cinc Grans Funcions de l'Executiu
El pes creixent dels executius es justifica per les seves cinc grans funcions essencials:
- Prendre la iniciativa política principal i aplicar i executar aquestes polítiques.
- Exercir la direcció, coordinació i supervisió de tots els serveis i agències vinculats a les administracions públiques.
- Tenir la representació simbòlica de la continuïtat d'una comunitat política.
- Gestionar les crisis de qualsevol tipus que difícilment són assumibles per òrgans col·legiats més amplis.
- Exercir un cert lideratge social.