Ésser i existència: concepcions filosòfiques de la realitat, el dolor i la mort

Ésser i devenir

Ésser i devenir: l'ésser està constituït pel conjunt de tot el que existeix o s'ha sentit. Sentit restrictiu: la realitat és tot allò que podem tenir experiència (sentits, instruments o constatar les conseqüències de la seva existència). Sentit ampli: realitats subjectives que coneixem íntimament (sentiments, idees) i productes culturals (personatges mítics).

• Heràclit: canvi constant.
• Parmènides: l'ésser immutable.
• Panta rei: tot canvia constantment.

Realitat, aparença i no-res

Realitat: conjunt d'éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independents de qui els percebi.

Aparença: la forma com es manifesta la realitat als subjectes que la percebem.

Ésser: és el que és, el que existeix, la realitat.

No-res: la negació de l'ésser, el que no té realitat.

Pseudoidea: terme sense significat, no es pot imaginar.

Terme lògic: expressió lògica sense contingut concret.

Espiritualisme i materialisme

Espiritualisme: a més de la realitat material existeix una realitat espiritual que li dona sentit (ment, Déu...).

Materialistes: neguen l'existència de realitats de tipus espiritual i només identifiquen allò que és material.

Dolor i sofriment

Dolor físic: momentani o accidental, causa (ferida, virus) localitzable.

Dolor vital: pot ser momentani o, com diuen molts pensadors, acompanyant inseparable de la nostra existència, actitud davant de la vida mateixa, no és localitzable.

Schopenhauer: la vida és dolor, el dolor vital és suprarr999 ciència a la vida. Influït per Kant, va veure el dolor com un vaivé entre dolor i avorriment; l'únic remei és l'ascetisme (indiferència envers tot) per arribar al nirvana.

La mort

Mort: destrucció d'alguna cosa. En els éssers inorgànics la mort és desestructuració; en els orgànics, pèrdua de les propietats característiques de la vida.

En trets generals, en animals i plantes la mort es produeix quan els òrgans vitals deixen de funcionar (externs o interns). Tret específic: l'ésser humà és conscient de la seva pròpia mort.

Concepcions de la mort: la ciència diu poca cosa, només l'acabament de la vida biològica.

• Mort definitiva: és el final de la vida i és defensada pels autors materialistes (on som matèria).
• Epicureisme: absurd témer la mort, ja que quan vivim la mort no existeix i quan la mort existeix nosaltres no som.
• La mort com a trànsit: pèrdua de la vida biològica; dualistes, creients (immortalitat de l'ànima, reencarnació).

L'absolut

S'considera allò absolut el que és incondicionat i independent (no necessita res diferent de si mateix per a ser). Infinit i il·limitat (no està subjecte a límits espacials ni als avatars del temps), sobrepassa tot allò que és humà.

Concepcions de l'absolut:

• Panteisme: l'absolut és la realitat divina immanent al món, Déu és tot (Spinoza, budisme).
• Teisme: realitat divina transcendent al món, amb intervenció, dogmes, judaisme, cristianisme.
• Deisme: realitat transcendent al món, sense intervenció (Voltaire).