Exocitosi, Endocitosi i Matriu Extracel·lular: Guia Completa

Exocitosi i Endocitosi

Exocitosi

Expulsió de macromolècules fora de la cèl·lula mitjançant la fusió de la membrana de la vesícula que les conté amb la membrana plasmàtica.

Endocitosi

Entrada a la cèl·lula de macromolècules externes gràcies a la formació de vesícules membranoses que les contenen.

Tipus d'Endocitosi

• Pinocitosi: La cèl·lula ingereix líquids i substàncies dissoltes.
• Fagocitosi: La cèl·lula ingereix partícules grans de nutrients o microorganismes, a l'interior d'una vesícula (endosoma).
• Endocitosi mediada o específica: Les molècules que s'incorporen (insulina, colesterol, ...) s'uneixen a receptors específics de la membrana.
• Transcitosi: Transport de molècules d'un espai extracel·lular a través del citoplasma mitjançant una vesícula.

Matriu Extracel·lular

Pròpia dels animals.

Funcions

• Serveix com a nexe d'unió.
• Omplir els espais intercel·lulars.
• Donar consistència als teixits i òrgans.
• Condiciona la forma, el desenvolupament i la proliferació de les cèl·lules que engloba.

Composició

Fibres proteiques immerses en una estructura gelatinosa de glicoproteïnes hidratades anomenades substància fonamental amorfa.

• Col·lagen: Proteïna filamentosa formada per una triple hèlix. Proporciona estructura, resistència i consistència.
• Elastina: Proteïna filamentosa que es comporta com una goma elàstica.
• Fibronectina: Glicoproteïna que proporciona adhesió entre les cèl·lules, i entre les cèl·lules i les fibres de col·lagen.
• Substància fonamental amorfa: Constituïda per proteoglicans (glúcids), llarga cadena d'àcid hialurònic a la qual s'uneixen proteïnes filamentoses.

Manté unides les cèl·lules que formen teixits i els teixits que formen òrgans. Donen consistència, elasticitat i resistència a la tracció dels teixits. Gràcies a l'aigua, la matriu ofereix resistència a la compressió. Abundant en teixit connectiu, cartilaginós i conjuntiu. Pot acumular fosfat càlcic (com passa en el teixit ossi), quitina (exosquelet dels artròpodes) i sílice (esponges silícies).

Paret Cel·lular

Coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.

• Component més abundant i característic: cel·lulosa.
• Es diposita formant làmines successives: làmina mitjana, paret primària i paret secundària.
• Formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu (aigua, sals minerals, hemicel·lulosa i pectina), es pot impregnar de lignina, suberina i substàncies minerals.

Lignina

Confereix rigidesa a la paret. Abundant en teixits esquelètics (teixit llenyós del tronc dels arbres).

Suberina i Cutina

Impermeabilitzen les parets. La suberina es troba a l'escorça dels arbres.

Funció

Donar forma i rigidesa a la cèl·lula i n'impedeix la ruptura.

La cèl·lula vegetal conté al citoplasma una elevada concentració de soluts que, a causa de la pressió osmòtica, originen un corrent d'aigua cap a l'interior.