L'Expansió i Crisi de la Baixa Edat Mitjana: Societat i Art Gòtic
Expansió Agrària i Creixement Demogràfic (S. XI-XIV)
A partir del segle XI a l'Europa occidental es van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura:
- Noves tècniques de conreu: com la rotació triennal, que només deixava un terç de la terra en guaret, i l'ús dels fems dels animals com a adob.
- Nous instruments agrícoles: com l'arada normanda o d'orelló, la collera i l'ús de ferradures en els cavalls, que van millorar el rendiment.
Entre els segles XII i XIV, l'aplicació d'aquests avanços va comportar un augment de la productivitat (més producció per superfície conreada) en una bona part de l'Europa occidental. La població va passar de 45 milions d'habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV.
El desenvolupament demogràfic va provocar la necessitat de trobar noves terres. Per ampliar la superfície de conreu, els pagesos van repoblar antigues terres abandonades i en van artigar de noves. El resultat fou un increment de la producció agrària.
Les Ciutats, Nous Centres Econòmics
La millora de l'agricultura va estimular la revitalització de les ciutats o la creació de noves. Els agricultors, que produïen més del que necessitaven, van generar un excedent d'aliments.
El creixement de la població va fomentar l'emigració d'una part dels pagesos a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i algunes oportunitats per millorar la qualitat de vida.
El Renaixement de les Ciutats Medievals
El renaixement de les ciutats va començar a partir del segle XI, en què la pau relativa propiciada per la fi de les grans invasions va permetre que, al voltant de les abadies, dels castells i de les petites ciutats, s'hi anessin formant uns quants nuclis nous en què es feien intercanvis comercials.
Aquests nous enclavaments van ser l'origen de ciutats noves, o burgs, d'on prové la denominació de burgesos aplicada als seus habitants. Els burgs eren més importants si estaven situats en una cruïlla de camins, a prop d'un riu o a prop d'un port.
Com Eren les Ciutats Medievals?
Les ciutats medievals estaven protegides per muralles, que s'anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia. L'interior del recinte emmurallat era atapeït i laberíntic, i no hi havia cap ordenació del pla urbà.
La vida urbana presentava greus problemes:
- La majoria de les ciutats medievals no tenien clavegueram.
- La precarietat de la higiene urbana i la proliferació de les puces i les rates van afavorir la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta...).
- Els incendis també eren freqüents, perquè s'utilitzava fusta en la construcció dels habitatges; a més, es propagaven fàcilment per la proximitat entre les cases.
Els Artesans i l'Organització Gremial
La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d'objectes manufacturats. Els artesans d'un mateix ofici s'agrupaven per carrers, que rebien el nom de l'activitat que s'hi feia: assaonadors, argenters, teixidors, tintorers... Molts d'aquests noms han pervingut fins a l'actualitat.
El treball artesà s'organitzava en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà. Era un treball manual, i al mateix taller, que era també l'habitatge, s'hi feia tot el procés de la producció.
L'Estructura dels Gremis
Els artesans de cada ofici s'agrupaven en gremis per protegir-se de la competència i garantir el bon funcionament de la producció. Estaven estructurats de manera jeràrquica:
- Aprenents
- Oficials
- Mestres artesans
El gremi es preocupava de mantenir una sèrie de normes estrictes:
- Ningú podia fer el seu ofici en una ciutat sense permís del gremi.
- Tots havien de treballar les mateixes hores i fer servir el mateix tipus d'eines.
- El gremi també controlava la qualitat dels articles i el preu final.
Fires, Mercats i Comerç
Una funció essencial dels nuclis urbans era acollir el mercat, al qual acudien els pagesos de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures.
Algunes ciutats van assenyalar uns dies determinats per fer-hi mercat. Així van sorgir les fires, uns mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
Les Grans Rutes Comercials
El comerç marítim va adquirir més importància que el terrestre, perquè els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids.
Es van establir dues rutes principals:
- Ruta del Mediterrani: Ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports de l'Orient Mitjà i amb l'Imperi Bizantí. Importaven seda i espècies i exportaven teixits, armes i eines.
- Ruta de l'Atlàntic i el Bàltic: Anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als del mar Bàltic. S'hi transportava llana, vi, pells, fusta i blat.
Govern i Cultura Urbana
Al primer moment, les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. Posteriorment, elegien magistrats, que s'encarregaven de les finances.
Al llarg del segle XII, el millorament de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir la il·lustració d'alguns nobles.
La Crisi de la Baixa Edat Mitjana (S. XIV)
Causes de la Crisi: Fam, Guerra i Pesta
Al començament del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència d'un seguit de males collites, motivades per:
- Un clima desfavorable.
- El conreu de terres de baixa qualitat.
La coincidència d'aquests factors va tenir com a conseqüència que la producció de blat va minvar molt i que la fam es va estendre.
A aquest primer problema se n'hi va afegir un altre: les guerres freqüents entre senyors feudals. Les terres eren saquejades. Als boscos s'hi refugiaven bandolers, que augmentaven la inseguretat dels camins.
El període més dur va ser l'any 1347, quan la Pesta Negra, que va assolar Europa, va afectar una població subalimentada i va provocar un increment important de la mortalitat.
Les Revoltes Socials
Revoltes dels Pagesos
El descens de la població va tenir efectes immediats al camp: va començar a escassejar la mà d'obra i moltes terres de conreu van quedar abandonades. Els senyors van veure com les rendes els disminuïen i, per compensar, van augmentar els impostos, van endurir les condicions de vida i no els permetien abandonar les terres.
La manca d'aliments, la puja dels preus i l'empitjorament de les condicions de vida dels serfs van fer augmentar les tensions socials. Arreu d'Europa es van estendre les revoltes dels pagesos.
Revoltes Urbanes
La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més alta. L'escassetat i l'encariment dels aliments, el descens de l'activitat artesana i la reducció del comerç van arruïnar molts artesans i comerciants. Els grups més desfavorits van exigir una sèrie de millores.
Les revoltes es van escampar per un gran nombre de ciutats europees i sovint anaven acompanyades d'assalts als barris jueus. Totes aquestes revoltes van ser reprimides amb força pels nobles feudals, l'alta burgesia urbana i l'autoritat reial.
L'Art Gòtic: Arquitectura, Escultura i Pintura
Les Noves Construccions Urbanes
A partir del segle XII, unes noves tècniques constructives van permetre crear un estil artístic nou: el Gòtic. Des de França, on va néixer, es va difondre per Occident.
El desenvolupament de l'economia i l'augment de la població a les ciutats va originar la necessitat d'edificar noves construccions:
- Palaus per a nobles i mercaders.
- Ajuntaments per al govern de la ciutat.
- Llotges per als mercaders.
Però, per damunt de qualsevol altre edifici, s'hi van aixecar grans temples i catedrals, símbols del poder econòmic i de la fe dels seus habitants.
Les Catedrals i les Esglésies Gòtiques
Les característiques principals de l'arquitectura gòtica són:
- Utilització d'un nou tipus d'arc, més alt i lleuger, que rep el nom d'arc apuntat o ogival.
- Un nou tipus de volta, anomenada volta ogival, formada per trams separats per arcs ogivals.
- Amb la nova volta s'elevava l'alçada de l'edifici i es distribuïa més bé el pes de la coberta. Això permetia obrir als murs grans finestrals, adornats amb vidrieres de colors o vitralls.
- Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors s'utilitzava un sistema complex d'arcbotants i de contraforts. Com a decoració es feien servir pinacles, i es coronaven amb fletxes.
- La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic: grans arquivoltes decorades amb estàtues, un timpà a l'espai central i una porta adovellada dividida en dues entrades.
- La planta va continuar sent de creu llatina, amb un dels braços llarg i els altres curts (transsepte).
L'Escultura Gòtica
L'escultura gòtica s'utilitzava bàsicament per decorar els exteriors de les esglésies, sobretot les façanes. Uns altres elements eren les gàrgoles, que servien per evacuar l'aigua de la pluja.
A partir del segle XIV, l'escultura es va independitzar de l'arquitectura i es va mostrar en retaules o en monuments funeraris. En alguns casos, com a les figures de les tombes, les escultures eren el retrat de la persona que representaven. Van començar a esculpir-se imatges exemptes que representaven reis o personatges importants. Les escultures formaven escenes.
La Pintura Gòtica: Retaules i Miniatures
La pintura gòtica mostra la preocupació per aspectes nous, com la representació de la profunditat, l'estudi anatòmic dels personatges, la descripció minuciosa i detallista de la vida quotidiana, la representació dels sentiments i una nova valoració de la llum i del color. A la pintura gòtica s'hi plasma la realitat; els temes eren essencialment religiosos.
L'estructura de les noves esglésies gòtiques, on se substituïa una part dels murs per grans finestrals, va fer que es reduís l'espai que el romànic concedia a la pintura. Això va comportar la generalització de la pintura damunt fusta (taules i retaules) que ocupava principalment l'absis central del temple, darrere l'altar.
Les taules gòtiques solien ser encarregades per institucions, nobles o burgesos. Sovint la figura del donant era representada en un racó de la pintura.