L'Expansió del Nacionalisme a Europa (1848-1870)

Entre 1848 i 1870, dues forces dinàmiques van modificar el mapa d'Europa: la competència de les potències continentals per l'hegemonia i el nacionalisme insatisfet de les nacions sense estat propi com Alemanya, Itàlia o Polònia.

França: La Diplomàcia en l'Època del Segon Imperi

L'any 1851, el president de la república, Lluís Bonaparte, va donar un colp d'estat, es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III i va instaurar el Segon Imperi. El règim Bonapartista era una síntesi del liberalisme i l'ordre. El seu prestigi es basava en l'herència dinàstica i en una política exterior agressiva.

Entre 1851 i 1870, Napoleó III va intervenir en totes les crisis entre les grans potències:

• En el període 1854-1856 va participar en la guerra de Crimea per a limitar l'expansió russa en el mar Negre.
• El 1859 va intervenir a Itàlia, on primer va donar suport al Piemont, però després va impedir la culminació de la unitat italiana.
• De 1861 a 1867 va intentar establir a Mèxic un imperi satèl·lit del francès. Al mateix temps, posava les bases per a l'expansió francesa a la Indoxina.
• El 1866 va donar suport a Prússia contra Àustria. Però, gelós, una vegada acabada l'hegemonia prussiana, li va declarar la guerra el 1870. Després de la derrota francesa, l'Imperi de Napoleó III va caure.

La Unificació d'Alemanya

Després del fracàs de 1848, el nacionalisme alemany es va dividir en dos:

• Els partidaris de la Gran Alemanya, agrupada entorn d'Àustria, potència catòlica el monarca de la qual havia sigut emperador del Sacre Imperi fins al 1806.
• Els que preferien una Petita Alemanya dirigida per Prússia, la principal potència protestant, i sense Àustria.

El canceller prussià Bismarck, partidari d'una petita Alemanya, va aconseguir-ne la unificació a través d'una sèrie de guerres:

• Guerra dels Ducats (1864): va enfrontar Àustria i Prússia contra Dinamarca, per la possessió dels ducats d'Schleswig i Holstein, de parla alemanya.
• Guerra Austroprussiana (1866): Prússia es va imposar després d'una curta campanya, en què va demostrar la seua superioritat militar i va aconseguir la unificació del nord d'Alemanya.
• La Guerra Francoprussiana (1870-1871): un incident relacionat amb la candidatura prussiana al tron espanyol va dur França a declarar la guerra a Prússia, que va aconseguir el suport dels altres estats alemanys. Napoleó III es va rendir en la batalla de Sedan i els prussians van envair França. La pau es va signar el 1871. El rei de Prússia va ser proclamat kàiser (títol de l'emperador alemany) al mateix palau de Versalles. El segon Reich o Imperi alemany tindria una estructura federal. Alemanya es va annexionar dues províncies franceses de llengua alemanya, Alsàcia i Lorena.

La Unificació d'Itàlia

El cas d'Itàlia era molt complex a causa de l'ocupació del nord-est de la península itàlica per Àustria i de la presència dels Estats Pontificis, que obligava el nacionalisme a enfrontar-se al poder temporal del papa. L'estat que va caracteritzar el sentiment nacionalista va ser el Piemont, el monarca del qual, Víctor Manuel II, posseïa el títol de rei de Sardenya. El protagonista de la unificació va ser el primer ministre piemontès Cavour.

El procés d'unificació va tenir diverses etapes:

• Guerra contra Àustria (1859): que va alliberar Llombardia, però va deixar Venècia en mans austríaques.
• Insurrecció nacionalista dels ducats de Parma, Mòdena i Toscana i en la Romanya papal. En 1860 un exèrcit de voluntaris comandat per Garibaldi va conquistar el Regne de les dues Sicílies. Mentrestant, els piemontesos envaïen Ombria i les Marques. Després d'annexionar-se tots aquests territoris, Víctor Manuel es va proclamar rei d'Itàlia (1861).
• Aliança amb Prússia en la guerra contra Àustria: el regne d'Itàlia va conquistar el Vèneto el 1866.
• El 1870, aprofitant la guerra Francoprussiana, les tropes italianes van entrar a Roma mentre que el papa Pius IX, en protesta per l'ocupació, es proclamava presoner al Vaticà.

En les dècades que van seguir a la reunificació, van sorgir diversos problemes:

• El desequilibri entre el nord industrial i el sud camperol.
• La qüestió romana (disputa per la sobirania de Roma entre el papa i el Govern d'Itàlia), que complicava la vida política.
• La dificultat per a conquerir un imperi colonial a Àfrica.