L'Expansió Medieval: Societat, Economia i Art Gòtic
L'Expansió Agrària Medieval: Segle XI
Al segle XI, la fi de les grans invasions va afavorir la millora de l'agricultura. Nous instruments i noves tècniques agrícoles van comportar un augment de la productivitat.
Innovacions Agrícoles Clau
Les innovacions van ser de dos tipus:
- Tècniques de conreu: la rotació triennal.
- Instruments agrícoles: l'arada normanda.
L'Augment Demogràfic i les seves Conseqüències
Europa va passar de 45 milions d'habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV. El creixement demogràfic va provocar la recerca de noves terres de conreu. Els pagesos van repoblar antics camps abandonats, van talar boscos, etc. Això va fomentar l'emigració de pagesos cap a les ciutats.
El Creixement de les Ciutats i el Comerç
La millora de l'agricultura va impulsar el comerç. Els pagesos i els ramaders van generar un excedent que podia ser intercanviat per altres productes. El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització de les que ja hi havia o del creixement dels barris, que es van anomenar burgs.
Nous Instruments Agrícoles Revolucionaris
El molí d'aigua o de vent va ser la primera màquina d'ús agrícola. L'energia es transmetia a través d'un sistema d'engranatges i s'utilitzava fonamentalment per moldre el gra. La nova arada normanda o de pala feia els solcs més profunds, airejava millor la terra i n'augmentava la fertilitat.
Les Ciutats Medievals: Estructura i Vida
Les ciutats medievals estaven envoltades per muralles, que s'anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia. L'interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular.
Al centre hi solia haver una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants: l'Ajuntament, el Mercat, la Llotja i la Catedral.
Artesans i Gremis: Organització i Normes
Els artesans s'organitzaven en gremis per oficis, per protegir-se de la competència i per supervisar la producció. Havien de complir unes normes estrictes:
- Ningú no podia fer el seu ofici en una ciutat sense permís dels gremis.
- Tots els artesans havien de treballar les mateixes hores i fer servir el mateix tipus d'eines.
L'Expansió del Comerç Medieval
Rutes Terrestres i Fires
L'augment de la seguretat va facilitar el trasllat de les mercaderies i l'aparició de noves rutes terrestres entre ciutats. Es van crear les fires, mercats extraordinaris.
Rutes Marítimes: Mediterrani i Atlàntic
El comerç marítim va adquirir més importància, perquè els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids. Una ruta marítima unia el Mediterrani Occidental amb l'Oriental.
Una segona ruta era la de l'Atlàntic i el Bàltic. Anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins al mar Bàltic. S'hi transportaven llanes, vins, pells, fustes i blat.
L'Aparició de la Burgesia i la Nova Societat
El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Van acollir una multitud de persones dedicades al treball artesà i el comerç. Això va estimular la formació d'un nou grup social, la burgesia. La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven per la seva feina, la venda dels productes, etc. Es feia distinció entre alta burgesia i petita burgesia. La seva riquesa va superar la dels senyors nobles i eclesiàstics.
S'hi van establir minories religioses, com els jueus, que vivien en barris separats i al vespre es tancaven als seus barris.
El Govern de les Ciutats Medievals
Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. Es van elegir magistrats que vetllaven per les finances, l'ordre i la justícia.
La Cultura Urbana i el Renaixement Intel·lectual
Als segles X i XI, a l'Europa occidental, llegir i escriure era una feina reservada als clergues; els monestirs eren els principals centres de la cultura. Al segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir un major interès per la cultura.
Un Nou Estil Urbà: L'Art Gòtic
L'art gòtic va néixer a França a mitjans del segle XII i es va estendre per l'Europa occidental a partir del segle XIII. Va ser una manifestació artística essencialment urbana.
El creixement urbà va comportar la necessitat d'edificar noves construccions civils: Ajuntaments per al govern municipal, Palaus per als nobles, etc.
Arquitectura Gòtica: Elements i Innovacions
Al segle XII van aparèixer noves tècniques constructives que van permetre construir edificis més alts i lluminosos. Els elements que van fer possibles aquests canvis són:
- L'arc apuntat: Més lleuger que el del mig punt romànic.
- La volta de creueria: Resultat de l'encreuament de dos arcs ogivals que se sustenten sobre quatre punts de suport.
Aquestes estructures descarregaven el pes de la coberta sobre columnes i pilars i damunt un sistema d'arcbotants i de contraforts. Els pinacles i les fletxes remataven, com a decoració, els contraforts i les torres. A la façana hi havia una portalada ornamentada profusament amb figures i escenes escultòriques. Sovint presentava una rosassa rematada per un element triangular anomenat gablet.
L'Escultura Gòtica: Realisme i Expressivitat
Al segle XIII, l'escultura va continuar sent un element independent de l'arquitectura, com ara el retaule i el sepulcre. Van proliferar les imatges exemptes, de temàtica religiosa o representacions de reis i nobles.
L'escultura d'aquest període presentava una tendència clara cap al realisme. Per aconseguir-ho, s'utilitzaven:
- Més expressivitat i detallisme als rostres.
- Preocupació per mostrar el volum dels vestits i dels cossos.
- Voluntat de donar un cert moviment a les figures, que perden l'estaticisme i comencen a relacionar-se entre elles.
La Pintura Gòtica: Vitralls i Temàtica Religiosa
L'estructura de les noves esglésies gòtiques, que substituïa una part dels murs per grans finestrals, va reduir l'espai que el romànic concedia a la pintura. Això va provocar l'abandonament de la pintura mural al fresc i la generalització de la pintura sobre taules de fusta i la pintura de vitralls. Els temes eren religiosos, amb una preferència especial per la vida de Crist i de la Mare de Déu. Les figures es definien mitjançant unes proporcions més naturals i es buscava l'expressivitat.