Expansió de l'Univers i Fases Planetàries
L'Expansió de l'Univers
El Model i l'Efecte Doppler
El model que representa l'expansió de l'univers es basa en l'efecte Doppler. Les galàxies emeten llum, és a dir, ones electromagnètiques. Gràcies a instruments sofisticats, podem calcular la longitud d'ona i la freqüència de la llum que ens arriba d'altres galàxies.
L'efecte Doppler estableix que l'aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les bandes de l'espectre cap al color violat (menor longitud d'ona, major freqüència). Si la font de llum i el receptor s'allunyen, es produeix un desplaçament cap al vermell (major longitud d'ona, menor freqüència).
En els espectres de la llum de les galàxies, s'observen línies negres similars a les de Fraunhofer, però amb longituds d'ona més llargues, desplaçades cap al vermell. Això demostra que les galàxies s'estan allunyant entre elles i que, per tant, l'univers s'està expandint.
Fases de Mercuri
Sí, Mercuri presenta fases com les de la Lluna. El seu moviment orbital fa que presenti dues conjuncions:
- Conjunció superior: Mercuri "plena".
- Conjunció inferior: Mercuri "nova".
La primera i última fase ocorren quan la separació angular de Mercuri respecte al Sol és màxima, al periheli i a l'afeli.
Fases de Mart
Sí, Mart també presenta fases, tot i que menys pronunciades que les de Mercuri o la Lluna. Hi ha moments en què el Sol, la Terra i Mart es troben alineats. Això fa que hi hagi moments en què Mart es vegi completament il·luminat i moments en què una part quedi en ombra.
Plutó: Planeta Nan
Plutó ja no es considera un planeta per dues raons principals:
- La seva mida és molt més petita que la d'algunes llunes, com Ganimedes (Júpiter) o Tità (Saturn).
- La seva òrbita és molt excèntrica i no el·líptica com la dels altres planetes del Sistema Solar.