Experiments de Mendel i Conceptes Bàsics d'Herència

Primer grup d'experiments: Monohibridisme

Mendel va començar els seus experiments estudiant la transmissió d'un únic caràcter. Va obtenir una descendència de plantes híbrides en les quals totes presentaven llavors grogues (Generació filial 1 o F1). Va repetir l'experiment per als set caràcters que havia seleccionat i va trobar que, dels dos caràcters alternatius paterns, només un apareixia en tots els individus de la F1. El que es manifesta s'anomena dominant i el que es perd, recessiu.

Segon grup d'experiments: L'autofecundació

Mendel va permetre l'autofecundació dels híbrids de la F1. Quan va estudiar la descendència d'aquesta segona generació filial (F2), va observar que de cada 4 llavors, 3 eren grogues i 1 era verda. Va repetir els experiments amb la resta de caràcters elegits i va trobar resultats semblants en tots els casos, sempre en una proporció de 3:1. Per explicar-ho, va proposar que cada caràcter estava determinat per dos factors hereditaris; el que s'hereta no són els caràcters en si, sinó els factors que els determinen i que es poden manifestar o no en la descendència.

Tercer grup d'experiments: Dihibridisme

Va encreuar dues línies pures de pèsols per a dos caràcters: una amb llavors llises de color groc i una altra amb llavors rugoses de color verd. En la primera generació filial, totes les llavors eren grogues i llises. En la segona generació, apareixien plantes que presentaven totes les combinacions possibles: de cada 16, 9 eren grogues llises, 3 grogues rugoses, 3 verdes llises i 1 verda rugosa (proporció 9:3:3:1). Cada factor s'hereta de manera independent de la resta.

Conceptes clau de la genètica moderna

La genètica és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels mecanismes de l'herència i les lleis per les quals es regeixen.

• Un gen: és un fragment d'ADN que conté la informació necessària per determinar un caràcter hereditari. Aquests gens se situen sempre en el mateix lloc en cada un dels cromosomes que formen la parella d'homòlegs.
• Al·lels: són les diverses alternatives que pot presentar un gen que controla un determinat caràcter.
• Homozigot i heterozigot: quan els al·lels són idèntics s'anomenen homozigots; quan són diferents, heterozigots.
• Dominància: quan un al·lel es manifesta és el dominant; en cas contrari, és el recessiu.
• Genotip: conjunt de gens que posseeix un individu i que ha heretat dels seus progenitors.
• Fenotip: conjunt de caràcters que manifesta un organisme.