L'explotació colonial i l'art del segle XX
L'explotació dels territoris colonitzats
Una vegada controlat un territori, en començava l'explotació. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants...).
La població nativa proporcionava mà d'obra barata i, molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions properes a l'esclavitud. Les autoritats occidentals no fomentaven la industrialització de les colònies, perquè el que hi buscaven era una font de primeres matèries barates i un lloc on vendre els seus productes.
La segregació social en el sistema colonial
Els colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació:
- Població occidental: Era un grup petit que ocupava els càrrecs principals i controlava l'economia: alts comandaments de l'administració, l'exèrcit, grans propietaris agrícoles i directius de les grans empreses. La població blanca vivia en un barri propi, apartat i luxós.
- Població nativa: Vivia pobrament i pràcticament no tenia drets, amb l'excepció de la minoria que col·laborava amb els colonitzadors.
L'expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que va haver de modificar formes de vida i aprendre la llengua dels colonitzadors. Això, juntament amb la marginació a què van ser sotmeses, va provocar el ressentiment de les poblacions natives.
L'art contemporani a principis del segle XX
A principis del segle XX van aparèixer tres nous corrents que van marcar el pas a l'art contemporani: l'expressionisme, el fauvisme i el cubisme:
- L'expressionisme: El seu principal representant és Munch, que va plasmar en quadres violents i angoixosos els sentiments d'inquietud, temor i por de les persones.
- El fauvisme: En destaca Matisse, i es va caracteritzar pels colors brillants i les formes simples i decoratives.
- El cubisme: Iniciat amb Picasso, presenta els objectes i les figures des de diferents angles, fet que distorsiona la realitat.
En escultura, cal destacar l'obra de Rodin.