Factors del clima: altitud, presió atmosfèrica i tipus de clima

Factors del clima

Altitud

L'altitud influeix en el nivell de pluges i de temperatura: a major altitud, menor nivell de pluja i de temperatura.

La proximitat al mar

La proximitat al mar regula les temperatures, que són més suaus a prop de la costa.

El relleu

Segons la seva forma i disposició, el relleu pot afavorir o impedir l'arribada de pluges o vents.

Pressió atmosfèrica

Es mesura amb un baròmetre i s'expressa en mil·libars (mb). En un mapa es representa amb les isòbares: línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.

La pressió atmosfèrica es mesura a nivell del mar. Hi ha zones d'alta pressió (A) i zones de baixa pressió (B). Les zones d'altes pressions tenen més de 1013 mb i les zones de baixes pressions, menys.

La pressió depèn de la temperatura de l'aire

L'aire càlid pesa menys que el fred. També depèn de l'altitud: hi ha menys pressió quanta més altura hi hagi.

La pressió i les precipitacions

Les zones de baixes pressions (borrasques) coincideixen amb àrees d'aire càlid i humit que, en ser més lleugeres, ascendeixen. En elevar-se es refreden i produeixen pluges.

Les zones d'anticiclons coincideixen amb aire fred i sec que, en ser més pesat, descendeix i produeix temps estable sense pluges.

Temps atmosfèric i clima

Temps atmosfèric: conjunt de fenòmens meteorològics, com les pluges o les temperatures, que es produeixen en un lloc i moment determinats.

Clima: repetició continuada d'un temps atmosfèric al llarg d'una temporada en el mateix lloc. Els climes poden ser càlids, temperats o freds.

Elements atmosfèrics

Es produeixen a la troposfera (capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre):

• Temperatura: grau de calor de l'atmosfera en un moment concret.
• Precipitació: quantitat d'aigua que cau sobre un lloc determinat de la superfície terrestre.
• Pressió atmosfèrica: pes de l'aire que conté l'atmosfera sobre la superfície de la Terra.
• Vents: desplaçament de l'aire causat per les diferències de temperatura i pressió a l'atmosfera.

Tipus de clima

Climes freds

Es troben en els casquets polars i a l'alta muntanya, amb temperatures baixes i una mitjana anual per sota dels 0 ºC. Són zones poc favorables per a la vida.

Clima polar

• Situat entre 60-90º de latitud nord i sud, en oceà Glacial Àrtic i Antàrtic.
• Precipitacions escasses, en forma de neu (250 mm).
• Temperatures sempre inferiors a 0 ºC.
• Tundra, coberta per arbustos i molsa.

Clima d'alta muntanya

• Zones superiors de les muntanyes.
• Abundants precipitacions al llarg de tot l'any.
• Per sota dels 0 ºC, amb hiverns freds i estius secs.
• En les zones temperades hi ha boscos caducifolis, boscos de coníferes i prades. En les zones tropicals hi ha selva, bosc mixt de fulla perenne i caduca, arbustos i prades.

Climes temperats

Clima continental

• Zones interiors del nord d'Amèrica, entre 40 ºN, Europa oriental i central, i Sibèria (sobretot a l'hemisferi nord).
• Pluges escasses, que tenen lloc a l'hivern (entre 300 mm i 1000 mm).
• Càlids a l'estiu i freds a l'hivern (inferiors a 0 ºC). A l'estiu superen els 20 ºC, amb una oscil·lació de 30 ºC.
• Taiga: bosc d'arbres de fulla perenne, amb pins i avets (coníferes), adaptats a les zones fredes. Les praderies continentals són llanures d'herbes, com la taiga.

Clima oceànic

• Entre 40-60º de latitud nord i sud: Europa central, Sud-amèrica, Nova Zelanda i l'illa de Tasmània.
• Pluges abundants al llarg de tot l'any (1000 mm).
• Temperatures suaus, amb hiverns no gaire freds i estius secs, amb temperatures de 10 a 20 ºC. Oscil·lació de 10 ºC amb precipitacions uniformes.
• Bosc oceànic: arbres de fulla caduca, com la faig. Tundra formada per arbustos i matollars en zones on desapareix el bosc. Praderies oceàniques amb herbes; desapareixen quan la terra es degrada.

Clima xinès (façana est)

• Entre 23-40º de latitud nord i sud: gran part de la Xina, Japó, sud-est dels Estats Units, pampa argentina, Uruguai, Xile, costa sud-est de Sud-àfrica i sud-est d'Austràlia.
• Més de 1000 mm a l'any.
• Molt suaus, entre 15 i 20 ºC de mitjana.
• Boscos tropicals amb bambú i palmeres, i boscos de coníferes amb pins.

Clima mediterrani (façana est)

• Entre 23-40º de latitud nord i sud: costes de la mar Mediterrània, Àsia occidental, Califòrnia, Xile central, Sud-àfrica i sud-oest d'Austràlia.
• Pluges torrencials concentrades en primavera i tardor (300-800 mm anuals).
• Temperatures molt suaus, entre 15 i 20 ºC de mitjana, amb una oscil·lació de 15 ºC.
• Arbres de fulla perenne (alzina i surera) adaptats a la sequera estiuenca. Quan el bosc es degrada apareix la màquia o garriga, formada per arbustos i matollars com la jara i el farigola.

Climes càlids

Clima monsònic

• Sud-est asiàtic, Índia, península d'Indoxina i Indonèsia.
• Precipitacions durant el monsó d'hivern.
• Temperatures similars a les del clima tropical.
• Apareix el bosc monsònic, semblant a les selves equatorials i a la jungla.

Clima desèrtic

• Zona tropical: desert del Sàhara i d'Aràbia, en el sud del Kalahari i d'Austràlia, a latituds de clima tropical.
• Gairebé total absència de precipitacions; l'evaporació té una gran importància.
• Temperatures extremes, molt variables entre el dia i la nit.
• Gairebé total absència de vegetació. Apareixen algunes herbes baixes i petits arbustos molt adaptats, i als oasis poden haver-hi palmeres.

Clima tropical

• Entre 10 ºN i 23 ºS, entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.
• Precipitacions concentrades en una estació plujosa.
• Temperatura superior als 20 ºC de mitjana, amb una oscil·lació entre 5 i 10 ºC.
• Sabana: formada per grans espècies d'herbes amb alguns arbres aïllats o petits boscos. Les espècies s'adapten segons la pluja.
• Jungla: bosc semblant a la selva, format per arbres de fulla caduca, com el bambú o la teca, en les zones més plujoses.

Clima equatorial

• Entre 5 ºS i 10 ºN.
• Pluges contínues i abundants al llarg de tot l'any.
• Temperatures superiors als 20 ºC de mitjana, sense grans variacions.
• Selva equatorial: bosc molt dens d'arbres de fulla perenne. A la costa es troben palmeres i manglars.

Climograma i interpretació

El climograma és la representació gràfica de les temperatures i de les pluges registrades en un lloc determinat al llarg d'un any. A través del seu estudi podem determinar a quin tipus de clima pertany aquest lloc.

Interpretació

• Temperatura mitjana anual.
• Amplitud tèrmica anual (diferència entre el mes més fred i el mes més càlid).
• Hemisferi: si els mesos més freds són gener i juny, és l'hemisferi nord.
• Precipitació: clima sec (menys de 250 mm anuals).

Tipus de pluges

Orogràfiques

Es produeixen quan l'aire xoca contra la vessant d'una muntanya i ascendeix. En ascendir es refreda i es produeix precipitació. Es dóna en regions muntanyoses.

Convectives

Es produeixen quan l'aire que es troba sobre la superfície terrestre s'escalfa molt, es fa més lleuger i ascendeix. En ascendir es refreda i provoca precipitació. Es produeixen a l'equador i en les zones temperades a l'hivern.

Frontals

Quan entren en contacte dues masses d'aire amb diferent temperatura, l'aire fred, que és més pesat, es desplaça fins a quedar-se per sota de l'aire càlid, que s'eleva i es refreda i dóna lloc a precipitacions. Aquestes pluges es donen en les zones temperades del planeta.

Vent i efecte hivernacle

Vent

El vent és l'aire que es desplaça de forma horitzontal des de les altes o baixes pressions per equilibrar les diferències de pressió que existeixen al planeta.

Efecte hivernacle

Els raigs de sol arriben a la superfície terrestre i la calfen. Part d'aquesta calor és reflectida pel sòl i retornada a l'atmosfera, on el vapor d'aigua, el diòxid de carboni i altres gasos la retenen i eviten que s'escapi cap a l'espai exterior. Això permet que la temperatura de la Terra sigui adequada per als éssers vius. La contaminació i la desaparició de grans extensions de vegetació han provocat un augment de l'efecte hivernacle i, amb això, l'elevació de la temperatura mitjana.