Fal·làcies Lògiques Comunes i Utilitarisme de Stuart Mill

Les Fal·làcies Lògiques Més Comunes

Una fal·làcia és un argument que sembla vàlid, però que en realitat no ho és. A continuació, es detallen algunes de les més freqüents:

• Fal·làcia Ad Hominem: Desacreditar la Persona

  Ataca la persona que argumenta, no l'argument en si mateix.

  Exemple: El professor Soler afirma que la classe de 1r de Batxillerat és indisciplinada, però tothom sap que el professor és exagerat.

• Fal·làcia Ad Baculum: L'Argument del Bastó

  Utilitza el poder, l'amenaça o la por com a justificació.

  Exemple: No s'ha de fer, perquè si no em pegaran.

• Fal·làcia Ad Verecundiam: Apel·lació a l'Autoritat

  Es basa en el prestigi o la popularitat d'una persona (metge, advocat) sense relació directa amb l'argument.

  Exemple: Les natilles Danone són les millors (ho diu Messi).

• Fal·làcia Ad Populum: Apel·lació al Poble

  Juga amb els sentiments, les emocions o els prejudicis del públic.

  Exemple: Voleu quedar-vos sense feina? Fem fora els immigrants.

• Fal·làcia Ad Ignorantiam: Argument per Ignorància

  La conclusió és certa només perquè no s'ha pogut demostrar el contrari.

• Fal·làcia Tu Quoque: Tu També

  De pertinença. Ataca l'interlocutor i li diu que ell es troba en la mateixa situació.

• Fal·làcia de Generalització Inadequada

  Conclusió general a partir d'una o dues premisses o dades insuficients.

  Exemple: Tenia un professor tonto, per tant, tots els professors són tontos.

• Fal·làcia de Causa Falsa

  Presentar un fet com a causa d'un altre sense evidència real.

  Exemple: Com que quan plou els exàmens van malament, els exàmens són els culpables de la pluja.

• Fal·làcia Semàntica o d'Ambigüitat

  Fa servir una paraula amb diferents significats durant l'argumentació.

  Exemple: Només els homes saben parlar. Les dones no són homes i, per tant, no saben parlar.

• Fal·làcia Circular (Petició de Principi)

  La conclusió és idèntica a la premissa.

  Exemple: Les armes són necessàries per a la pau al món, per tant, perquè hi hagi pau al món es necessiten armes.

John Stuart Mill i l'Utilitarisme

Per a Stuart Mill, el concepte de bo és sinònim d'útil. Una bona acció és aquella que fa feliç a més gent.

Principis de l'Utilitarisme Clàssic

• El meu benestar depèn del benestar dels altres.
• La felicitat es basa en un càlcul matemàtic.
• Abans d'optar per una conducta, s'han de mirar els avantatges i els inconvenients. Un càlcul correcte resulta en una persona feliç.

Context i Influència

Aquesta filosofia està relacionada amb la Revolució Industrial i l'esperit liberal. La vida es veu com un càlcul d'interessos individuals i col·lectius.

L'Utilitarisme en la Societat Actual

Aquesta ideologia és la base de la societat consumista actual: la felicitat és un benestar individual que es basa en els béns materials i en el consum.

La Distorsió del Concepte de Mill

Els mitjans de comunicació segueixen el programa utilitarista: una notícia és bona si assoleix l'objectiu (si té molta audiència = bo). Això no reflecteix l'esperit de Stuart Mill, que sempre relacionava utilitat amb benestar general.

Crítica a l'Actitud Materialista

Aquesta actitud ha estat molt criticada per ser materialista i poc sensible, però continua estant molt vigent en l'actualitat.