Les Fases de la Revolució Francesa: Guia Completa

Història10 de febr. 20263,12 KB

Fases de la Revolució Francesa

L'Assemblea Nacional transforma França en un sistema liberal a través de les següents fases:

Suport de la burgesia més conservadora.
Volia un acord amb el rei i amb els privilegiats per eliminar l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit (censatari).
4 d'agost de 1789: es decreta l'eliminació del feudalisme i es redacta la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
1791: promulgació de la Constitució, que estableix la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal.
Assemblea Legislativa: es prohibeix la tortura, s'eliminen els gremis, s'obliga els nobles a pagar impostos i s'estableix la igualtat per a tots els ciutadans.
Creació de la Guàrdia Nacional.
Desamortitzacions i separació entre l'Església i l'Estat.

Davant l'oposició del rei Lluís XVI, aquest fuig de Varennes (juny de 1791). Tot i ser detingut, l'exèrcit austríac envaeix el país.

Revolta dels Sans-Culottes (10 d'agost de 1792): assalten el palau reial.
El setembre de 1792 es proclama la República i el poder passa a mans dels girondins.
Es crea una Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí.
El rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta són executats.

1793: els jacobins aconsegueixen el poder i la revolució entra en la seva fase més radical.
Es crea una nova Constitució (1793) basada en la sobirania popular, el sufragi universal i el dret a la igualtat.
L'executiu queda en mans del Comitè de Salvació Pública, liderat per Robespierre.

El 1794 disminueixen els perills: les revoltes interiors són sufocades i la coalició estrangera és controlada.
La burgesia veu perillar la seva hegemonia a causa de la radicalització de la revolució.

Després del cop d'estat, la burgesia més conservadora torna a controlar la revolució.
Es clausura el club dels jacobins, es deroga la Constitució de 1793 i es redacta una de nova.
Es permet el retorn dels exiliats.
Es crea un nou govern: el Directori.
Es torna al sufragi censatari i es creen dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
El Directori tindrà poc suport, ja que rep l'oposició tant dels aristòcrates (que volen el retorn de l'absolutisme) com de les classes populars (que donen suport als jacobins).
Aquesta inestabilitat serà aprofitada per l'exèrcit, culminant en el cop d'estat de Napoleó Bonaparte.