De la Febre Colonitzadora a la Gran Guerra: Causes i Aliances (1885-1914)
Conseqüències de la Darrera Febre Colonitzadora
La darrera febre colonitzadora portà una gran sèrie de conflictes dins de les colònies i conflictes entre potències. Al final, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885), on es van pactar una sèrie de punts clau:
- Si no es dominava completament un territori, no es podia reclamar.
- Queda completament prohibit el monopoli.
Aquesta sèrie de revisions i tensions portarien finalment a la Primera Guerra Mundial.
Causes de la Primera Guerra Mundial (1a GM)
Causes Econòmiques
La Segona Revolució Industrial (2a RI) va canviar el panorama econòmic mundial, amb nous sectors de producció i l'ús de noves fonts d'energia. Això va fer que ressorgissin noves potències industrials (EEUU i Japó) que rivalitzaven amb les ja establertes (Gran Bretanya, Alemanya i França).
L'Imperialisme i la Rivalitat Colonial
Gran Bretanya (GB) i França (FR) eren grans metròpolis. Alemanya, una gran potència econòmica, veia com el seu poder imperialista disminuïa i volia conquistar nous països per interès colonial. França i Gran Bretanya intentaven impedir-ho. El naixement de noves potències mundials (EEUU i Japó), amb els seus propis plans de colonització, va complicar encara més la situació.
La Crisi del Marroc (1904-1911)
Aquestes crisis van afectar directament el començament de la guerra. El Marroc era objecte de les pretensions colonials franceses, i Alemanya va utilitzar aquesta situació per aconseguir les seves aspiracions imperialistes, generant un conflicte.
Els Nacionalismes
Es van produir importants canvis:
- Reunificació: Sorgeixen Itàlia i Alemanya.
- Disgregacions: Crisi de l'Imperi Otomà.
- Recuperació: França vol recuperar Alsàcia i Lorena.
- Colonialisme: Aquestes tensions van influir en la formació de la Triple Aliança i la Triple Entesa.
El Sistema d'Aliances Militars
A finals del segle XIX, Alemanya tenia la superioritat a Europa. Bismarck va posar en pràctica una política d'aïllament a França. El seu successor, Guillem II, va radicalitzar aquesta política intentant rivalitzar també amb Gran Bretanya, cosa que va generar una gran tensió internacional. Això va provocar la creació d'aliances politico-militars:
- Triple Aliança (1882): Promoguda per Bismarck. Inicialment formada per Alemanya, l'Imperi Otomà i Itàlia (que més tard s'uniria a l'altre bàndol per incompliment dels compromisos pactats). Durant la guerra s'hi van unir més països (Turquia i Bulgària).
- Triple Entesa (1907): Formada per Gran Bretanya (GB), França (FR) i Rússia. Més tard s'hi van unir Itàlia, Japó, Bèlgica, Romania, Portugal, els Estats Units (EEUU), Grècia i la Xina.
La Cursa Armamentística i la Pau Armada
L'ambient de tensió que respiraven les relacions internacionals va fer que els estats augmentessin les despeses militars i la producció armamentística, aprofitant les innovacions tecnològiques de la Segona Revolució Industrial.
A aquesta època se li diu la Pau Armada: un període en el qual no hi ha conflictes bèl·lics, però en el qual els països es preparen intensament per a un d'altres.