Feixisme, Nazisme i II Guerra Mundial: Anàlisi Històrica

Història4,69 KB

Feixisme Italià

Benito Mussolini va crear els anomenats camises negres. Aquest grup volia frenar la puixança del moviment obrer, atacant els sindicats i líders. El 1921, el fasci es va transformar en el Partit Nacional Feixista, amb l'objectiu de frenar els moviments revolucionaris a Itàlia i construir un estat fort, amb el suport de la petita burgesia. Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força amb la marxa sobre Roma dels camises negres, sent nomenat cap de govern. Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i persecució dels seus adversaris. Després de guanyar altres eleccions, va instaurar un règim autoritari i es va fer anomenar el Duce.

República de Weimar

Molts alemanys van considerar humiliant el Tractat de Versalles, que acusava Alemanya de ser la causant de la guerra i reduïa el seu exèrcit. Els anys de postguerra van ser anys de crisi econòmica, misèria i atur. Els primers anys es va veure amenaçada per moviments revolucionaris d'esquerra (socialistes i comunistes) i intents de cop d'estat de l'extrema dreta (Putsch de Munic).

Nazisme al poder

De 1924 a 1929 hi va haver una millora relativa de les condicions econòmiques i estabilitat. La crisi del 29 va provocar més de sis milions d'aturats a Alemanya, burgesos arruïnats, pagesos i obrers desesperats es van sentir atrets per les promeses nazis. També es van inclinar pel partit comunista. El 1932 i 1933, Hitler va guanyar les eleccions i es va proclamar Führer i Canceller del III Reich.

Adolf Hitler

Era un soldat desmobilitzat de la I Guerra Mundial que no va acceptar la derrota d'Alemanya. Va fundar el NSDAP i va prometre treball per a tothom, millorar els salaris i va acusar els jueus, comunistes i demòcrates de ser els responsables de la crisi. La seva ideologia expressava el menyspreu envers la democràcia parlamentària i l'odi al bolxevisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich). Utilitzava la demagògia i les milícies nazis van protagonitzar intents insurreccionals.

Dictadura feixista

Mussolini va dur a terme un procés de restricció de les llibertats i persecució dels seus adversaris, mantenint la ficció d'un règim parlamentari. Després de les eleccions del 1924, que va guanyar, va anunciar la instauració d'un règim autoritari. Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders perseguits i empresonats, i el parlament va ser substituït per una Cambra dels Fasci. Les vagues van ser prohibides i els sindicats substituïts per un sistema de corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers.

Causes II Guerra Mundial

Alemanys i italians no van acceptar el Tractat de Versalles, cosa que va estimular l'afany de revenja. La crisi del 1929 va afavorir el sorgiment dels feixismes. Mussolini i Hitler van desenvolupar una política exterior i d'expansionisme militar. Les potències feixistes van crear una intensa cursa d'armaments i va augmentar la tensió prebèl·lica a Europa. Les democràcies es van esforçar a mantenir-se al marge dels problemes del món o a preocupar-se dels seus propis problemes.

Aliances i esclat II Guerra Mundial

El 1936, Alemanya va signar una aliança amb Itàlia, l'Eix Roma-Berlín, que va ser renovada el 1939 amb el nom de Pacte d'Acer. Alemanya el 1936 va signar el Pacte Anti-Komintern amb el Japó. França i Gran Bretanya s'havien mantingut al marge d'aquestes aliances, però es van comprometre amb Polònia a anar a la guerra si fos necessari. Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germano-soviètic, després del qual va començar la invasió de Polònia. Els aliats (França i Gran Bretanya) van declarar la guerra a Alemanya.

II República Espanyola

Va ser el primer estat democràtic i republicà que va existir a Espanya, des del 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació i de la sortida d'Espanya del rei Alfons XIII, fins a l'1 d'abril de 1939, victòria definitiva del bàndol insurgent a la Guerra Civil Espanyola que va seguir al cop d'estat del 17 de juliol de 1936. Durant aquest període es van dur a terme diverses reformes, com l'agrària, però que en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives generades. La manca de progrés va augmentar el malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars i alternatives al poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.

Descarregar

PDF Word HTML