La Felicitat en la Filosofia: De l'Antiguitat als Nostres Dies
Edat Antiga
És fonamental la importància d'orientar la vida a incrementar el grau de felicitat.
Tales de Milet (625 – 547 a.C.)
Enumera els tres pilars de la felicitat:
- Salut
- Èxit
- Formació
És feliç qui té un cos sa, assoleix els seus objectius vitals i té ben cultivades la ment i l'ànima.
Demòcrit (460 – 370 a.C.)
Considera que la felicitat és un tema d'equilibri. És feliç qui gaudeix del plaer en la justa mesura, allunyant-se d'excessos i defectes.
Sòcrates (470 – 399 a.C.)
Lliga la idea de felicitat amb la d'obrar bé. Per ser feliç cal una actitud de recerca del bé i la veritat i un intens treball individual per apropar-s'hi. Per a ell, la felicitat equival a saviesa i virtut.
Edat Mitjana
La filosofia grega es repensa a la llum del cristianisme. La filosofia, que és amor a la saviesa, és també amor a Déu.
Agustí d'Hipona (354 – 430)
La felicitat es troba en Déu i l'objecte de la filosofia és apropar-s'hi. És feliç qui creu, creu per entendre i entén perquè acull la Paraula de Déu. L'home té una vida feliç si la viu unida amb el seu creador.
Tomàs d'Aquino (1225 – 1274)
Seguidor d'Aristòtil, recupera la idea de felicitat lligada al bé perfecte, que ell identifica amb Déu. És feliç qui viu de beatitud, fruit de la comunió amb Déu.
Edat Moderna i Contemporània
Tornen dues de les grans idees plantejades pels clàssics: la idea de felicitat lligada al plaer i la de la felicitat com a aspiració de la col·lectivitat.
John Locke (1632 – 1704)
Entén la felicitat com el més gran dels plaers, i la desgràcia com el més gran dels dolors.
Immanuel Kant (1724 – 1804)
Defensa que la felicitat és un estat ideal que pertany al món sobrenatural, inassolible en aquest món. Treballar activament per un futur millor i fer ús responsable de la pròpia autonomia ens fa dignes de ser feliços. La felicitat és el fonament de la vida moral.
Sòcrates (470 – 399 a.C.)
Lliga la idea de felicitat amb la d'obrar bé. Per ser feliç cal una actitud de recerca del bé i la veritat i un intens treball individual per apropar-s'hi. Per a ell, la felicitat equival a saviesa i virtut.
John Stuart Mill (1806 – 1873)
Considera correcta tota acció que proporcioni el màxim grau de felicitat al major nombre de persones. Defensa que cal deixar en llibertat els membres de la societat per tal que persegueixin el seu ideal de vida plenament viscuda pel que fa a la recerca de la bellesa, la bondat, l'intel·ligència i l'amor.