Els Feliços Anys Vint als Estats Units: Crac del 29 i Gran Depressió

Els Feliços Anys Vint als Estats Units

Durant la segona meitat dels anys vint, els Estats Units van viure una etapa de fort creixement econòmic. Aquesta gran expansió econòmica, tant en la producció industrial com en les exportacions, es va sustentar en sectors i pràctiques econòmiques noves: noves indústries i noves formes d'energia van experimentar un fort impuls.

Racionalització del Treball i Producció en Massa

Les indústries nord-americanes van aplicar nous mètodes de racionalització del treball: el taylorisme, i es va aplicar el treball en sèrie i en cadena (fordisme). D'aquesta forma, va augmentar la producció i l'abaratiment dels preus, com a conseqüència de la reducció de costos.

El Boom de la Publicitat

La publicitat va tenir un gran desenvolupament amb la incorporació de la premsa, la ràdio i els cartells en la vida econòmica. Mitjançant la publicitat i el màrqueting, s'estimulaven les vendes i la compra a terminis, afavorint l'expansió del consum de masses.

Amenaces a la Prosperitat

L'amenaça d'una sobreproducció, tenint en compte que la capacitat adquisitiva dels treballadors no era suficient per absorbir l'augment extraordinari de la producció. D'altra banda, els productors agraris van ser perjudicats com a conseqüència de la reducció de les exportacions i els preus. La producció agrícola augmentava a un ritme que el mercat era incapaç d'absorbir, provocant la caiguda de preus durant bona part de la dècada dels anys vint.

La prosperitat dels Estats Units anava obrint camí a:

• Crisi de l'agricultura.
• Estancament dels sectors industrials tradicionals davant un augment d'inversions en les indústries relacionades amb l'electricitat, el petroli, la química i l'automòbil (l'oferta era molt superior a la demanda).
• La borsa es va convertir en un mercat atractiu pels especuladors, perquè oferia més beneficis que les inversions en activitats i sectors productius.

El Crac del 1929 i la Gran Depressió

Les cotitzacions a Wall Street van començar a afectar la contracció de la producció i l'ocupació. Molts inversors es van retirar i van provocar un descens brusc dels valors borsaris. Els que havien arribat a ser accionistes, van intentar desfer-se'n urgentment per evitar perdre més diners. Els principals bancs van intentar salvar la situació, però el pànic es va estendre i milions d'accions es van posar a la venda. L'excés d'oferta va fer caure el preu de les accions, arruïnant molts inversors. L'economia nord-americana es va col·lapsar i va donar lloc a la gran depressió.

Conseqüències del Crac Borsari

• El crac de la borsa va provocar la destrucció de l'estalvi i la reducció del crèdit.
• La retirada massiva dels va provocar l'enfonsament de milers de bancs.
• La disminució de la va provocar la crisi industrial i l'augment d'un nombre considerable d'aturats. Molts ciutadans van caure en la misèria en un país que no disposava de cap tipus de protecció als aturats.
• La misèria al món rural també va ser generalitzada amb l'enfonsament dels.

L'Expansió Mundial de la Crisi

La crisi nord-americana va tenir repercussions mundials. Els Estats Units eren la primera potència del món. Els mecanismes d'expansió de la crisi van ser diversos: descens de preus dels productes, disminució de la demanda nord-americana...

L'enfonsament del comerç va comportar l'expansió de la crisi als països exportadors d'aliments i matèries primeres: amb una disminució dels ingressos no van poder tornar els deutes, adoptant una política econòmica de reducció de les importacions provinents dels països industrialitzats.