Ferran VII: Restauració de l'Absolutisme i Crisi (1814-1820)
El Regnat de Ferran VII (1814-1833)
La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)
Ferran VII va viatjar a Madrid per jurar-hi la Constitució i acceptar el nou marc polític. Ferran VII va témer enfrontar-se als qui havien resistit l’invasor, i en va acatar les condicions.
Però els absolutistes es van organitzar per demanar la restauració de l’absolutisme (el Manifiesto de los Persas) i van mobilitzar el poble. Ferran VII va trair les seves promeses, i per mitjà del Reial Decret de 4 de maig del 1814, va anul·lar la Constitució i va anunciar la tornada a l’absolutisme.
El Retorn a l'Antic Règim
La monarquia va procedir a la restauració de totes les antigues institucions, incloent-hi el règim senyorial i la Inquisició. Era una tornada a l'Antic Règim.
Crisi Econòmica i Descontentament Social
A partir de l’any 1815, Ferran VII i els seus governs van intentar un objectiu impossible: refer un país destrossat per la guerra, amb l’agricultura destrossada, el comerç paralitzat, les finances en fallida i totes les colònies lluitant per la seva independència.
Els seus governs van fracassar per diversos motius:
- D'una banda, l’alt nombre de pèrdues humanes i materials va significar la paralització del comerç i de la producció manufacturera.
- D’una altra, la Hisenda Reial va entrar en fallida per la manca de recursos econòmics a causa de la guerra.
A aquests problemes cal afegir que entre els anys 1808 i 1814 havien canviat la mentalitat de molts grups socials. Aquests canvis incloïen:
- Els agricultors havien deixat de pagar les rendes senyorials, i es pretenia tornar a imposar els vells tributs.
- La llibertat de fabricació i de mercat havia permès el desenvolupament d’empreses més enllà de la reglamentació gremial.
Finalment, la integració de caps de guerrilla a l'exèrcit va originar un sector liberal partidari de reformes, que havia de protagonitzar un gran nombre de pronunciaments. Els governs de Ferran VII van ser incapaços de donar resposta als problemes. Els Pronunciaments militars liberals i els amotinaments dels llauradors van fer evident el descontentament i la fallida de la monarquia absoluta. La repressió va ser l’única resposta de la monarquia a les demandes polítiques i socials.