Ferran VII i el Triomf del Liberalisme a Espanya
La Pragmàtica Sanció i el conflicte successori
Ferran VII va promulgar una norma, la Pragmàtica Sanció, que anul·lava aquella llei amb l’objectiu que Isabel pogués regnar. Molts dels absolutistes no van acceptar la derogació de la Llei Sàlica i, aleshores, van oferir el seu suport a Carles, el germà del rei.
L'esclat de la Primera Guerra Carlina
Quan Ferran va morir, la seva viuda, Maria Cristina, es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia 3 anys. Al seu torn, Carles es va proclamar rei d’Espanya; d’aquesta manera va esclatar la Primera Guerra Carlina.
La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó també un enfrontament ideològic entre dos bàndols:
- Els liberals: que donaven suport a Isabel.
- Els carlins: que defensaven l’absolutisme i el model de societat tradicional.
La guerra va durar 7 anys i va acabar amb la derrota carlina. El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del segle XIX.
El triomf del liberalisme
La primera regent va ser Maria Cristina, la mare d’Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla. Els liberals estaven dividits en dos grups:
- Els moderats: partidaris de reforçar la posició del rei i d’aplicar unes reformes limitades.
- Els progressistes: que defensaven una política de reformes més àmplies.
Governs i reformes clau
Amb Mendizábal al capdavant del govern, es van adoptar mesures liberalitzadores per millorar la situació de la Hisenda i obtenir recursos per finançar la guerra contra els carlins.
- General Espartero: va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni al sector progressista ni als moderats.
- General Narváez: va ser l’home fort de la reina i va presidir diversos governs.
Nova Constitució i infraestructures
Una nova Constitució va limitar el dret de vot només als més rics; també es va restringir la llibertat de premsa. El nou govern va engegar un nou procés de desamortització i va aprovar la Llei de Ferrocarrils, que va permetre la constitució de la xarxa ferroviària els anys següents. Finalment, els enfrontaments en el si del govern van donar pas a un cop de força d’O’Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista.