Ferrocarril a Espanya: Construcció i Impacte Econòmic

Construcció del Ferrocarril a Espanya

La xarxa ferroviària a Espanya es va iniciar el 1855, amb l'aprovació de la Llei General de Ferrocarrils.

Etapes de la Construcció del Traçat

• Primera gran expansió del traçat (1855-1866): Va suposar una mobilització de capitals molt superior a qualsevol altra iniciativa econòmica del segle XIX, a més d'una intervenció de companyies estrangeres.
• Crisi financera de 1866: Va suposar un període de paralització de la construcció davant de l'evidència de l'escassa rendibilitat que tenien les inversions ferroviàries. Els ferrocarrils produïen uns beneficis molt escassos i el valor de les accions ferroviàries es va enfonsar.
• Nova etapa constructiva: Es va iniciar a partir de 1873, durant la qual es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat.

Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia

• Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques.
• Va fixar una amplada de via més gran que el de la majoria de línies europees, cosa que va obstaculitzar els intercanvis amb Europa. Causes d'aquesta decisió: la possibilitat d'instal·lar calderes de vapor més gran per a augmentar la potència de les locomotores.
• Va autoritzar les companyies constructores a importar lliures d'aranzels duaners tots els materials necessaris per a la construcció de la xarxa ferroviària.

Dificultats del Mercat Interior

Els passos legislatius necessaris per a suprimir els obstacles a la circulació de mercaderies i construir un mercat nacional que superés els estrets límits del mercat local o comarcal característic de l'Antic Règim es van donar a la primera meitat del segle XIX. Es van derogar els gremis per augmentar el nombre de productors, es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç.

Espanya no disposava d'una bona xarxa hidrogràfica que permetés el transport fluvial, de manera que va fer falta esperar a la construcció de la xarxa ferroviària.

El ferrocarril va ser un instrument indispensable per a proveir Espanya d'un sistema de transport massiu, barat i ràpid que pogués afavorir l'intercanvi de persones i de mercaderies entre les diferents regions i augmentar el comerç interior. L'energia del vapor també es va aplicar a les embarcacions, i la navegació es va convertir en un element dinamitzador del comerç a llarga distància, i va permetre l'augment del cabotatge i la reducció del temps emprat en el viatge.

Problema principal per a l'articulació del mercat interior: El desenvolupament industrial escàs de moltes regions espanyoles i la predominança d'una economia agrícola amb una productivitat molt limitada.

Conseqüència: L'escassa capacitat adquisitiva d'una bona part de les classes camperoles espanyoles va fer difícil el creixement de la producció per manca de demanda.

Augment del Comerç Exterior

Durant el segle XIX, les exportacions van créixer a un ritme similar al del conjunt d'Europa, mentre que les importacions ho feien a una taxa reduïda.

Etapes de l'evolució

• 1815-1850: Les exportacions més rellevants eren l'oli i el vi; les importacions, els teixits de cotó i de lli. A finals de segle, el cotó en floca i el carbó van esdevenir les dues importacions principals, mentre que en les exportacions, els minerals i els teixits de cotó s'havien afegit als productes agraris.
• 1850-1900: Les relacions comercials amb l'exterior es van veure alterades de resultes de la pèrdua de les colònies americanes. A partir de 1850, Espanya es va anar vinculant a les economies més avançades d'Europa i els mercats colonials van ser substituïts per França i Gran Bretanya.