Fets d'Octubre 1934, Eleccions 1936 i Segona República

Fets d'Octubre 1934 i Eleccions 1936

La Revolució d'Octubre de 1934

Context i Inici de la Vaga General

L'esquerra va contestar negativament al govern de Lerroux. Els acusaven de monarquistes, feixistes i en contra dels treballadors i de la República. Aquestes acusacions van derivar en una vaga general revolucionària prevista per al dia 5 d'octubre a Astúries i Catalunya. Aquestes dues revoltes van prendre un matís diferent.

Astúries: La Revolució dels Miners

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes que van formar una Aliança Obrera: la U.H.P. (Unión de los Hermanos Proletarios) per dur a terme aquesta vaga. Es van produir actes de violència amb morts, destruccions, etc. Quan les notícies van arribar al govern de Lerroux, aquest va voler respondre. La resposta va ser la mobilització de l'exèrcit, i es va donar l'ordre d'evitar que la revolta s'escampés per Espanya. La revolta no es va estendre d'Astúries i l'exèrcit va poder reprimir el moviment de forma violenta. Després d'unes setmanes, es va aconseguir controlar la revolta.

Catalunya: Proclamació de la República Catalana

A Barcelona, la protesta va derivar al dia 6 d'octubre. Es va declarar feixista el govern de Lerroux, es va desobeir aquest govern i es va establir un nou govern provisional. El president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar la República Catalana dins de la República Espanyola. Veia com perillava l'autonomia com a conseqüència de la paralització del traspàs de competències. La rebel·lió fou sufocada ràpidament amb la declaració de l'estat de guerra i amb l'ocupació del Palau de la Generalitat. La repressió tampoc no es va fer esperar, i els membres del govern i de l'ajuntament van ser empresonats. Es va suspendre temporalment l'Estatut d'Autonomia i es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Manuel Azaña, que es trobava a Barcelona, també va ser empresonat. Això suposaria la seva rehabilitació política, en recuperar la popularitat perduda.

Balanç i Conseqüències d'Octubre 1934

• Astúries: 1.500 morts.
• Catalunya: 80 morts.
• Empresonament (30 anys) de Companys i el seu govern.
• Suspensió de la Generalitat i de l'Estatut d'Autonomia.

El Període 1935-1936: Crisi i Polarització

Canvis de Govern i Escàndols Polítics

El 1935, hi va haver un relleu al govern de Lerroux per Gil Robles (CEDA). El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, no va acceptar el relleu i va convocar noves eleccions per al febrer de 1936. La CEDA va aturar les reformes i va intentar modificar la Constitució. El Partit Radical es va veure afectat per escàndols de corrupció, com el cas de l'Estraperlo: una màquina escurabutxaques il·legal a Europa, però acceptada a Espanya pel nebot de Lerroux.

La Formació del Front Popular

Les Esquerres es van agrupar en el Front Popular, una coalició de diversos grups:

• Anarquistes
• Reformistes (PRS)
• Revolucionaris (PSOE/PCE/POUM)
• Nacionalistes (ERC/ORGA)

Els anarquistes volien reformes més radicals i ràpides. El programa incloïa l'amnistia (perdó de delictes).

Context de les Eleccions de Febrer 1936

El context de les eleccions estava marcat per la crisi econòmica i el frentisme (Front Popular vs. CEDA), que representava una doctrina de violència social entre diferents grups.

Resultats de les Eleccions de Febrer de 1936

Repartiment d'Escons per Partit

• CEDA: 120 escons
• PSOE: 77 escons
• IR: 63 escons
• ERC: 22 escons
• P. Liberal: 21 escons
• PCE: 11 escons
• Lliga: 10 escons
• P. Radical: 5 escons
• ORGA: 6 escons
• PRS: 4 escons
• PS: 1 escó

Comparativa de Vots: Esquerra vs Dreta

• Esquerres (PSOE, IR, ERC, PCE, ORGA, PS): 206 escons
• Dreta (CEDA, Lliga): 130 escons
• Altres (P. Liberal, P. Radical): la resta

El triomf electoral va ser per a les Esquerres. El triomf en escons va ser per a l'Esquerra, però en vots va ser per a la Dreta.

• Vots:
• Dreta: 4.511.031
• Esquerres: 4.430.322
• Centre: 681.815
• Vots en blanc: 91.641