La Fi de la Guerra Civil: Batalla de l'Ebre i Caiguda de Catalunya
Arribada a la Mediterrània i ocupació de Catalunya (1937-1939)
Després de la pèrdua del nord, l'alt comandament republicà es va reformar. Van augmentar els comandaments professionals i s'hi van incloure quadres provinents de les milícies i de les Brigades Internacionals, com ara Líster, Modesto o "El Campesino". Al capdavant de l'exèrcit es va posar el prestigiós militar comunista Vicente Rojo, que va dissenyar un atac a Terol. Aquest atac va ser efectiu al principi, però un mes i mig després la ciutat va ser recuperada pels nacionals, que van aprofitar l'embranzida de l'atac per continuar fins a la costa, a Vinaròs. Amb aquesta maniobra van aconseguir dividir el territori republicà en dues parts, deixant Catalunya aïllada.
Per evitar que els nacionals continuessin avançant cap a Barcelona, els republicans van llançar la seva darrera gran ofensiva: la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938). Tot i l'avançament inicial dels republicans, Franco els va aconseguir aturar per acabar fent-los retornar a la línia inicial. Davant del fracàs, les tropes republicanes van decidir retrocedir, i els nacionals van avançar cap a Catalunya. A partir d'aquell moment, amb la rereguarda derrotada, les ciutats catalanes van anar caient d'una en una, gairebé sense resistència, bàsicament perquè els combatents ja començaven a fugir cap a França. A finals de gener, tota Catalunya va quedar en mans dels nacionals.
La fase final de la guerra (febrer-abril de 1939)
El febrer de 1939, l'única zona en mans dels republicans era l'anomenada zona centre, que incloïa Madrid, Castella-la Manxa i el litoral mediterrani des de Castelló fins a Almeria. En un darrer esforç, el president Negrín va tornar de l'exili per reorganitzar les seves forces, però el principal problema va sorgir dins del seu propi bàndol: al mes de març, el coronel Casado, juntament amb alguns polítics com Besteiro, va liderar una insurrecció contra el govern a Madrid per poder pactar amb Franco.
Tot i la resistència dels comunistes, Casado va triomfar, va crear una Junta de Defensa amb polítics socialistes i sindicalistes de la UGT i va presentar una rendició pactada a Franco. Aquesta, però, no va ser acceptada, ja que Franco exigia la rendició incondicional.
Després d'això, Madrid va caure sinse resistència, igual que les ciutats importants del litoral mediterrani. Finalment, el dia 1 d'abril de 1939, Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra, anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.