La fi de la Guerra Civil i l'obra de govern de la Generalitat

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola

L'exèrcit republicà, ja reorganitzat i amb l'armament millorat, va preparar l'ofensiva a la zona de l'Ebre per tal de reunificar les dues zones que s'havien separat en l'ofensiva de Terol. Malgrat les victòries republicanes inicials, els nacionals van fer recular l'exèrcit i la batalla va acabar el novembre de 1938. Amb unes 16.000 morts entre ambdós bàndols, aquesta derrota va suposar que la República tingués els dies comptats, recorrent a allargar la guerra amb l'esperança que coincidís amb l'imminent conflicte europeu.

Després del desgast de la batalla més llarga de la Guerra Civil (115 dies) i amb un total de 16.000 morts, Franco va llançar una ofensiva per Tremp per ocupar Catalunya. El 26 de gener va caure Barcelona i, uns dies més tard, Girona. Finalment, al febrer, en arribar a la frontera amb França, els republicans van marxar a l'exili.

Manuel Azaña, president de la República, va dimitir i ningú el va substituir. A Madrid, Segismundo Casado va fer un cop d'estat que va provocar divisions internes i va derrocar el govern de Juan Negrín; es va intentar una rendició amb Franco que va ser refusada. Al març de 1939 va caure Madrid, i Alacant cauria el 31 de març, finalitzant la guerra l'1 d'abril.

Obra de govern de la Generalitat

L'objectiu principal va ser completar i anar més enllà de l'obra de govern que va portar a terme la Mancomunitat.

Política econòmica

• Creació dels Serveis d'Estadística.
• Fundació de l'Institut d'Investigacions Econòmiques.
• Creació de les caixes de dipòsits.
• En el món agrícola: foment de cooperatives, centres d'experimentació agrària i solució al problema dels pagesos arrendats (Llei de Contractes de Conreu).

Política social

Destaquen la «Llei de Bases» (1934), que va impulsar:

• Serveis de sanitat i millora de la xarxa d'hospitals per prevenir malalties i gestionar vacunes.
• La llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges (1934).

Política educativa i cultural

Es va realitzar una forta inversió en ensenyament (escoles primàries, secundària i universitària), apostant per la coeducació, els instituts-escola i els mètodes Montessori.

Política territorial

Es va establir la divisió de Catalunya en 9 vegueries i 38 comarques (agost de 1936).