Figures Retòriques i Gèneres Literaris
Figures Retòriques
Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.
Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.
Hipèrbaton: Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.
Hipèrbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident.
Interrogació retòrica: Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.
Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari, creant un efecte de retret o burla.
Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
Paradoxa: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.
Gèneres Literaris
Poesia
La poesia és un gènere literari que es caracteritza per ser la més depurada manifestació, per mitjà de la paraula, dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar el ser humà en torn a la bellesa, l’amor, la vida o la mort. Com a tal, pot estar composta tant en vers com en prosa.
Narrativa
Gènere literari modern constituït per la novel·la, la novel·la curta i el conte. Relaten històries imaginàries o fictícies (sucessos o esdeveniments) que constitueixen una història aliena als sentiments de l’autor.
Teatre
Llamem teatre a aquelles obres literàries que són escrites per a la seva representació per uns actors en un escenari. Els seus trets més característics són l’ús del diàleg i que no apareix la figura del narrador. En el teatre convé distingir entre obra dramàtica, o text literari, i la representació teatral sobre un escenari, amb actors, vestuari, decorats, etc.