Figures Retòriques: Guia de Tipus i Definicions Clau

Llengua i literatura4,71 KB

Figures de semblança i relació (de significat)

Símil

Comparació o imatge. Presentació d’un fet real com a idèntic a un altre, basant-se en una semblança real o imaginària, per tal de fer més comprensible el primer.

Metàfora

Comparació extrema en què se suprimeixen els comparatius i s’identifica, totalment o parcialment, un concepte amb un altre amb el qual manté una relació de semblança.

Metonímia

Designació d'una cosa amb el nom d’una altra amb la qual està lligada per diverses relacions: causa a efecte (viu del seu treball), continent a contingut (van prendre unes copes), lloc de procedència a cosa que d’allí procedeix (un Priorat), símbol a cosa simbolitzada (va trair la senyera)...

Sinècdoque

Substitució d'un terme per un altre amb una relació d'inclusió (la part pel tot, el tot per la part, el gènere per l'espècie, etc.).

Sinestèsia

Figura semblant a la metàfora que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents (ex: verd cridaner).

Símbol

Representació d’un concepte abstracte mitjançant un element concret que el suggereix per analogia o convenció.

Figures de pensament

Apòstrofe

Interpel·lació directa a algú o alguna cosa (persona, animal, objecte, idea abstracta), sovint el mateix lector.

Epítet

Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu (ex: la blanca neu).

Eufemisme

Substitució d’un mot o d’una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau (ex: passar a millor vida per morir).

El·lipsi

Omissió d'una o més paraules que se sobreentenen pel context.

Hipèrbole

Expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat per emfasitzar una idea.

Lítote

Negar el contrari del que es desitja afirmar (ex: no és lleig per és bonic).

Interrogació retòrica

Pregunta emfàtica que no espera resposta, sinó que serveix per afirmar o emfasitzar alguna cosa.

Paradoxa

Unió d’idees aparentment irreconciliables en una frase. S’afirma una cosa que sembla absurda d’acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic.

Antítesi

Contraposició d’una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat per ressaltar el contrast.

Ironia

Expressió que dona a entendre el contrari del que es diu literalment, sovint amb intenció burlesca, gràcies al context o a l’entonació.

Oxímoron

Contradicció aparent entre dues paraules contigües, generalment un nom i un adjectiu (ex: silenci eixordador).

Perífrasi

Circumlocució usada per evitar un mot o per expressar una idea de manera indirecta o més elaborada.

Personificació o prosopopeia

Atribució de qualitats o accions humanes a animals, objectes inanimats o idees abstractes.

Figures fonètiques o morfosintàctiques

Al·literació

Repetició d’un mateix so o grup de sons, especialment consonàntics, en paraules properes dins d'una composició.

Onomatopeia

Paraula formada per imitació d'un so real (ex: bub-bub, xisclar).

Paronomàsia

Ús proper de mots que tenen una semblança fònica però significat diferent (ex: marbre/arbre).

Anàfora

Repetició d’una o diverses paraules al començament de versos o frases successives.

Epanadiplosi

Repetició d’una mateixa paraula al principi i al final d’una frase o vers.

Hipèrbaton

Alteració de l’ordre sintàctic habitual dels mots dins d'una frase.

Asíndeton / Polisíndeton

Asíndeton: Omissió de conjuncions copulatives entre elements coordinats. Polisíndeton: Repetició de conjuncions copulatives entre elements coordinats.

Homofonia

Identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent (ex: ha / a, bé / be).

Paral·lelisme

Repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases o versos seguits.

Antonomàsia

Substitució d'un nom propi per una expressió o nom comú que el caracteritza (ex: el Mantuà per Virgili), o a l'inrevés (ex: un Judes per un traïdor).

Imatge (metàfora impura)

Identificació poètica entre un element real i un d'irreal (o imaginari) quan tots dos són presents en el text literari, sovint mitjançant el verb 'ser' o una preposició. Es considera una forma de metàfora.

Descarregar

PDF Word HTML