Figures retòriques i oracions: definicions i autors destacats

Llengua i literatura3,2 KB

Figures retòriques principals

  • Metàfora: comparació de la qual s'elimina una part. (corrandes d'exili)
  • Comparació: presentació d'un fet real identificat amb un altre. (Josep Carner, el sonet)
  • Metonímia: agafar una part pel tot.
  • Personificació: atribuir qualitats humanes a objectes o animals. (Salvat-Papasseit)
  • Al·literació: repetició d'un o més sons en un o dos versos (l'al·literació de la “s” crea silenci).
  • Paronomàsia: utilitzar una o dues paraules que es diferencien per poques lletres.
  • Anàfora: consisteix en repetir una o més paraules a l'inici del vers.
  • Hipèrbaton: desordenar les parts d'una frase.
  • Hipèrbole: exageració.
  • Asíndeton: eliminació de la conjunció «i» entre oracions.
  • Polisíndeton: s'afegeixen més conjuncions de les que toquen.
  • Epítet: col·locar l'adjectiu davant del nom.
  • Sinestèsia: atribuir qualitats que no li corresponen a un objecte o persona.

Tipus d'oracions

Oracions simples: grup de paraules amb un sol verb que té un significat complert.

Oracions compostes: és la suma de dues o més oracions simples que passen a dir-se proposicions.

  • Coordinades: proposició + conjunció (nexe) + proposició (totes dues tenen sentit propi). Exemples de nexe: i, o.
  • Juxtaposes: proposició + , + proposició (no hi ha nexe escrit).
  • Subordinades: proposició principal + relatiu (que) + subordinada (no té sentit propi).

Autors i notes biogràfiques

Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra: poeta singular, no segueix cap corrent literari; autor lliure. Neix el 1894 en una família aristocràtica. Estudia Dret i coneix Joan Maragall i Josep Carner. Viu a Madrid dos anys per estudiar. Marxa a París, es casa i viatja a les illes del Pacífic quatre anys. Torna a Barcelona el 1940, s'integra a la clandestinitat i mor el 1961. Obra: extensa i variada; té facilitat per escriure periodisme, traduccions (Dante), poesia (Cançons de rem i de vela, 1923), novel·la (Vida privada, 1932) i molt teatre.

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999): estudia Filologia Clàssica, professora de l'institut de Figueres; novel·lista, poeta i assagista. Obres destacades: El violí d'Auschwitz, Sandàlies d'escuma.

Corrent literari: cronologia i autors

Renaixença (1833–1877): Àngel Guimerà

Modernisme (1892–1911): Joan Maragall

Noucentisme (1906–1923): Josep Carner

Avantguarda (s. XX): Salvat-Papasseit

Postguerra (1939–1945): Salvador Espriu

Actuals: Maria Àngels Anglada (1930–1999); Josep Maria de Sagarra (finals s. XX)

Descarregar

PDF Word HTML