Filosofar a martellades: El pensament de Friedrich Nietzsche
La filosofia de Nietzsche
Com es filosofa a martellades
Un nou estil per a una nova filosofia
La nova filosofia necessita un nou estil. Segons Nietzsche, no es pot alimentar allò que es vol eliminar; per tant, és necessària una altra forma de procedir, la qual ell utilitza com una "filosofia a cops", trencant el llenguatge per no entrar en el domini de la raó. La seva obra és fonamentalment no conceptual: transporta el lector a un estat mental que només necessita intuïcions, i amb elles va construint i destruint.
Característiques del nou estil
Les seves característiques principals són:
- Renunciar a la lògica gramatical.
- Desmuntar el llenguatge.
- Rastrejar noves fórmules d'expressió més audaces.
El resultat ha de ser el reflex d'un pensament original i un llenguatge més connotatiu que denotatiu.
Conseqüències del nou estil
Les conseqüències del nou estil són que la seva lectura és sempre molt més lliure. El lector es veu obligat a crear una interpretació pròpia, sense saber si serà la correcta. Tampoc no té sentit una lectura analítica dels seus textos buscant-ne la coherència lògica, ja que això ens portaria a descobrir amb més facilitat un caos d'afirmacions. Davant d'aquest autor es poden fer interpretacions diverses, on cada intèrpret intentarà descobrir en la seva obra aquells aspectes que siguin més pròxims al seu pensament.
La utilització nazi de la filosofia de Nietzsche
De totes les lectures de Nietzsche, la que l'ha acompanyat durant molt de temps és la que el considera un antecessor ideològic del nazisme, però hi ha raons sòlides per rebutjar-la. L'origen d'aquesta interpretació va ser malintencionat, fruit d'una manipulació de la seva germana Elisabeth. És veritat que Nietzsche no era demòcrata ni liberal, i que l'elitisme i l'aristocràcia espiritual són pilars sòlids de la seva teoria, però lligar-ho amb el nacionalsocialisme seria incorrecte.
El Crepuscle dels Ídols
Crepuscle és la llum que s'apaga i simbolitza la decadència. Un ídol és allò que, encara que és fals, és admirat. Per tant, el llibre és una crítica i un anunci sobre la fi d'una època, d'una cultura —l'occidental—, la qual està descobrint que els seus déus adorats eren figures de fang. El títol expressa el desengany de la cultura occidental i l'arribada del nihilisme: el fet de no creure en res.
Crítica a la cultura occidental
El logos d'Occident neix malalt, un virus introduït pels fundadors de la cultura. Nietzsche descobrirà la malaltia i proposarà mesures per curar-la.
El mètode genealògic
Per realitzar la seva crítica a Occident, Nietzsche utilitzarà el mètode genealògic. Farà l'arbre genealògic d'Occident per descobrir que en el seu llinatge hi ha la por; el nostre llinatge prové de la por i no de l'amor a la veritat. L'origen d'Occident és un origen que avergonyeix. Posarà al descobert un ultramón fictici on viure amb seguretat i comoditat.
Crítica a la raó i a les seves criatures
Segons Nietzsche, la raó és la causant de generar un tumor maligne que té com a objectiu anul·lar els impulsos i crear un ultramón. La cultura occidental ha progressat passant del mite al logos. Per això, Occident necessita desprestigiar el moviment, i per fer-ho és millor renegar dels sentits i construir realitats ultramundanes. La filosofia, la religió i la moral occidental són símptomes de decadència.
Al llarg de la història de la filosofia, diversos pensadors han contribuït a aquesta decadència:
- Parmènides va negar el moviment.
- Sòcrates va buscar la definició que eliminés la singularitat de les coses.
- Plató va inventar un món intel·ligible.
- Aristòtil va continuar sostenint l'existència d'essències universals.
- El cristianisme va elaborar un món teològic.
- Descartes va inventar la glàndula pineal.
- Kant també va haver de recórrer a allò racional per donar sentit i lògica a allò merament sensible, que no en té.