Filosofia d'Aristòtil: Essència, Causalitat i Canvi
L'Essència Segons Aristòtil
Segons Aristòtil, l'essència és el coneixement que fa que les coses siguin com són. Nosaltres tenim un cos amb característiques, però en essència som iguals. Les categories o accidents són qualitats que pertanyen a la substància i que per si soles no poden existir, ja que han d'estar unides a altres substàncies.
Substàncies Aristotèliques: Primera i Segona
- Substància Primera: És l'individu singular; actua com a subjecte i mai com a predicat.
- Substància Segona: Són les espècies a les quals pertanyen els individus.
La Teoria de la Causalitat d'Aristòtil
La Causa és la producció d'alguna cosa d'acord amb una norma, o qualsevol succés segons una determinada llei. Aristòtil pensava que els fenòmens del món físic no procedien de l'atzar, sinó que tot procedia per una raó i per obra de la necessitat, per la qual cosa no existia moviment ni canvi sense una causa.
La teoria de la causalitat i la relació causa-efecte es basa en el principi aristotèlic, segons el qual, el saber consisteix a conèixer les causes de les coses que succeeixen.
Els Quatre Tipus de Causes Aristotèliques
- Material: De què està fet.
- Formal: Forma o estructura.
- Eficient: El fabricant o constructor.
- Final: Finalitat per a la qual es va construir.
Les dues primeres causes (material i formal) són importants i bàsiques en la constitució dels éssers, ja que la formal determina la material i fa que una cosa sigui la que és.
Éssers Naturals vs. Éssers Artificials
Aristòtil també fa una distinció entre l'ésser natural i els éssers artificials. Els éssers naturals tenen en si el principi de generació, canvi i moviment, mentre que els éssers artificials no. Els éssers naturals són els que tenen una finalitat en si mateixos i no els ve de fora, mentre que la finalitat dels éssers artificials els ve donada per l'home. També es diferencien pel canvi: diu que tot el que és viu canvia, mentre que tot allò en què intervé l'home no canvia.
El Canvi: Potència i Acte en la Filosofia Aristotèlica
Tot aquest canvi, Aristòtil el veu normal que es produeixi i diu que les coses, per deixar de ser allò que són, han de deixar de ser el que són. El canvi és sortir fora de si, cosa que segons Parmènides és impossible i inexplicable. Aristòtil, però, diu que sí que és impossible i inexplicable, però que passa dia a dia en el món.
L'ésser està compost per matèria i forma, mentre que el ser (en el sentit de realitat dinàmica) està compost per potència i acte. El canvi és la realització de la potència en l'acte i, per tant, fins a culminar la finalitat pròpia, arriba a l'acte. L'ésser d'Aristòtil és en potència la realització de ser ésser en l'acte, la qual cosa, a més, té molta importància a l'hora d'explicar les causes.