Filosofia i Ciència: De la Revolució del Renaixement a la Modernitat
La Filosofia del Renaixement i la Modernitat
El Renaixement és un període històric i filosòfic que va acabar definitivament amb l’Edat Mitjana i va inaugurar la Modernitat.
Es pot parlar de filosofia de la modernitat al segle XV? No, perquè es troba en una època de transició entre l’Edat Mitjana i la Modernitat, i encara s’hi distingien molts elements medievals.
Montaigne: La Introspecció i la Condició Humana
L’afirmació de Montaigne, «Cada home duu sencera la forma de la condició humana», es justifica pel seu mètode d’introspecció, que és essencialment autobiogràfic i ofereix reflexions personals sobre la vida quotidiana. La seva filosofia defensa que l’home no pot ni ha d’intentar ser més que un home, i s’ha d’acceptar tal com és.
Trets de Modernitat Filosòfica en Montaigne
- Humanisme: Basat en qüestions humanes i en la formació dels intel·lectuals.
- Subjectivitat: L’ús de l’autobiografia com a eina filosòfica.
Maquiavel i la Separació entre Ètica i Política
La visió política de Maquiavel contrasta fortament amb la dels autors de les utopies:
- Maquiavel: Defensa que l'ètica es troba fora de la política. El governant no ha de ser necessàriament bo ni guiar-se per l'ètica, sinó que el seu objectiu principal és aconseguir el benestar de la societat (el fi justifica els mitjans).
- Autors de les Utopies: Defensen que per aconseguir un estat perfecte, tant els governants com els ciutadans han de guiar-se per l'ètica i el benestar moral.
Nicolau Copèrnic: La Teoria de l'Heliocentrisme
Copèrnic va proposar la teoria de l'Heliocentrisme, segons la qual el Sol es troba en el centre de l’univers. Aquesta teoria explica les dades astronòmiques mitjançant 34 circumferències i atribueix a la Terra tres moviments:
- Rotació.
- Translació.
- Declinació del seu eix.
Referents i Objeccions
Els seus referents principals van ser Aristarc de Samos i el Neoplatonisme.
Les objeccions inicials que va rebre la seva teoria incloïen:
- Els angles de paral·laxi (no detectats).
- La percepció del que veiem (sentit comú).
- La lectura literal de la Bíblia.
Giordano Bruno: Déu, Natura i l'Univers Infinit
La cosmologia de Giordano Bruno es dedueix de la seva filosofia: Déu és infinit i no hi ha res fora d’ell. Com que la natura forma part de Déu (panteisme), es dedueix que l’univers és infinit.
Aquesta infinitud de l'univers explica per què no es detecten els angles de paral·laxi, ja que les distàncies entre els cossos celestes són extremadament grans.
Johannes Kepler i les Lleis del Moviment Planetari
Les tres lleis de Kepler van ser fonamentals per a la interpretació de l’univers:
- Primera Llei (Òrbites El·líptiques): Les òrbites dels planetes són el·líptiques, i el Sol està situat en un dels focus de l’el·lipsi.
- Segona Llei (Àrees Iguals): El segment que uniria un planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. Això implica que, a prop del Sol, el planeta es mou més de pressa.
- Tercera Llei (Períodes i Distàncies): El quadrat del període d’un planeta és proporcional al cub de la seva distància mitjana al Sol.
Aquestes lleis van aportar la idea que Déu, el gran geòmetra, havia dissenyat un sistema solar amb òrbites planetàries no circulars, sinó el·líptiques, trencant amb la tradició grega de la perfecció circular.
Galileu: Astronomia i la Llei de la Inèrcia
Aportacions Astronòmiques
Les observacions de Galileu amb el telescopi van consolidar l’heliocentrisme i van trencar definitivament amb la idea de cosmos perfecte:
- Les imperfeccions de la Lluna i el Sol van refutar la teoria aristotèlica del món sublunar i supralunar.
- Els quatre satèl·lits de Júpiter demostren l'existència de centres de moviment diferents de la Terra.
- Les fases de Venus no són explicables per la teoria geocèntrica.
- La Via Làctica és un conjunt de milions d’estels.
La Llei de la Inèrcia i la Física
Llei de la Inèrcia (Galileu): Un cos no es pot considerar en moviment en referència a un altre que es considera en repòs (relativitat del moviment).
Aquesta visió contrasta amb:
- Física Aristotèlica: Un cos es mou només si hi ha un altre que el fa moure (necessitat d'un motor constant).
- Nominalistes (Segle XIV): Un objecte s’està movent sense pauses fins a l’acabament del moviment (concepte d'impetus, precursor de la inèrcia).
La Investigació Científica al Segle XVII
La investigació científica del segle XVII es diferencia de l'antiga i medieval per l'adquisició d'un mètode experimental rigorós, que inclou:
- La matematització de la natura.
- La formulació d’hipòtesis.
- La resolució experimental.
Diferències amb la Ciència Antiga
La ciència antiga es conformava amb simples observacions i no expressava ni formulava hipòtesis matemàtiques.
Precedent Nominalista
Les tesis nominalistes del segle XIV en són un precedent important, ja que defensaven que la ciència havia d'estar basada en l’experiència i no només en la lògica o la metafísica.