La Filosofia de Descartes: Dubte, Mètode i Realitat

El Dubte Metòdic de Descartes

Descartes no és escèptic, ja que creu en l'existència de la raó. Utilitza el dubte de forma metòdica. A partir de la seva recerca d'un mètode adequat per a la seva filosofia, veu la necessitat metodològica de desfer-se de totes les opinions sobre les quals es pugui trobar algun dubte raonable. Podem dubtar del coneixement dels sentits, de l'existència real de totes les coses i de les veritats racionals. Sembla abocat a admetre que res no és cert, la qual cosa el condueix al cogito. Descartes dubta de tot per arribar a la veritat.

Objectiu del Dubte

L'objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament certes sobre les quals no sigui possible dubtar en absolut. El primer problema plantejat és com trobar-les, i per resoldre'l elabora el mètode. Un cop obtingut el mètode, es qüestiona per on començar la cerca.

Aspectes del Dubte

Descartes dubta de tres aspectes fonamentals:

• El coneixement sensible: de vegades, els sentits ens enganyen.
• L'existència del món extern (el somni): dubtem de si la pròpia realitat existeix o és un producte mental.
• Les veritats matemàtiques (el geni maligne): la hipòtesi d'un déu poderós que dedica els seus esforços a enganyar-nos.

El Mètode Cartesià

Descartes proposa un mètode que ha de ser matemàtic i universal, sigui quina sigui la seva aplicació o camp del saber al qual es refereixi. El mètode va ser creat no per dubtar de tot indefinidament, sinó amb la finalitat d'arribar a la raó i a la veritat indubtable. Ell afirma que la raó és naturalment igual en tots els homes.

Descartes anomena naturaleses simples aquelles idees que són clares i distintes. La intuïció és l'acte mitjançant el qual s'arriba a l'aprehensió de les naturaleses simples.

Regles del Mètode

El mètode cartesià s'inspira en el procediment matemàtic i consta de quatre preceptes fonamentals:

• Evidència (Intuïció): No acceptar mai com a veritable res que no es conegui amb evidència que ho és. Consisteix en l'aprehensió de les naturaleses simples.
• Anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats que s'examinin en tantes parts com sigui possible i necessari per a resoldre-les millor.
• Síntesi (Deducció): Conduir ordenadament els pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos. La deducció és una successió ordenada d'evidències.
• Enumeració i Revisió: Fer en tot enumeracions tan completes i revisions tan generals que s'estigui segur de no ometre res.

La Realitat Segons Descartes: Les Tres Substàncies

Segons Descartes, la realitat està formada per tres tipus de substàncies, a les quals s'arriba mitjançant la raó:

1. El Jo Pensant (Res Cogitans)

La primera veritat indubtable és el "jo penso, doncs existeixo" (cogito ergo sum), que es descobreix com una substància la naturalesa o essència de la qual no és sinó pensar. Pensem idees, que són continguts de la ment. Aquestes idees poden ser:

• Adventícies: Provenen de l'experiència externa (exemples: gos, taula, arbre).
• Factícies: Construïdes per la imaginació (exemples: sirena, centaure).
• Innates: Presents en la ment des del naixement (exemples: perfecció, infinitud, Déu).

El jo (ànima) pot concebre's existint perfectament sense el cos. El jo suposa l'existència de l'ànima, i el cos és una substància diferent de l'ànima.

2. Déu (Res Infinita)

Déu és la substància infinita, perfecta i la causa de si mateixa (causa sui). És la garantia de la veritat del coneixement, ja que, en la seva perfecció, no pot ser enganyador. L'existència de Déu és demostrada per Descartes a partir de la idea innata de perfecció que trobem en la nostra ment. Déu és també la causa de l'existència del món exterior i del jo pensant.

3. El Món Material (Res Extensa)

El món és la substància externa, la característica principal de la qual és l'extensió (longitud, amplada i profunditat). És la causa de les nostres idees adventícies. Encara que es pot posar en dubte la seva existència mitjançant el dubte metòdic, Déu, en la seva bondat i veracitat, garanteix l'existència del món material i la fiabilitat bàsica de les nostres sensacions sobre ell, sempre que siguin clares i distintes.

Trets Fonamentals del Pensament Cartesià

Racionalisme

Descartes és un filòsof racionalista. Sosté que la raó és la font principal i la prova última del coneixement. A través de la raó arribem a la veritat, mentre que els sentits sovint ens enganyen. Decideix confiar únicament en l'ús de la raó. El seu mètode és deductiu, inspirat en les matemàtiques.

Dualisme Antropològic

Defensa un marcat dualisme antropològic: l'ésser humà està compost per dues substàncies distintes: l'ànima (res cogitans) i el cos (res extensa). La característica fonamental de l'ànima, el jo, és el pensament. La nostra essència o naturalesa és la nostra ment.

La Glàndula Pineal

Descartes postula que l'ànima i el cos, tot i ser substàncies diferents, estan connectades i interactuen a través de la glàndula pineal, situada al cervell. Aquesta glàndula és el lloc on, segons ell, resideix l'ànima i on es produeix la comunicació entre les dues substàncies.