Filosofia: Discursos, Orígens i Metafísica
Discurs interpretatiu: Tipus i Característiques
El discurs interpretatiu és el conjunt d'explicacions que fem servir per entendre la realitat, amb la pretensió de veritat, poder i tranquil·litat. Els principals tipus de discurs interpretatiu són:
- Discurs mític: es basa en la imaginació.
- Discurs filosòfic: es basa en la raó.
- Discurs pseudocientífic: pretén fer-se passar per ciència sense ser-ho.
- Discurs científic: interpreta el món com a regular i previsible.
- Discurs ideològic: explica la realitat a partir de la tradició.
La Filosofia: Origen i Evolució
Origen de la Filosofia
La filosofia va aparèixer a la Grècia clàssica al segle VI a.C., a l'illa de Milet, amb Tales. Això va passar fa aproximadament 2600 anys.
Evolució històrica
- Segle VI a.C.: Pas del mite al logos.
- Segle IV a.C.: Aristòtil estableix el primer paradigma racional.
- Segles XV i XVI: Revolució científica.
- Segle XVII: Separació entre filosofia i ciència.
- Segle XX: La filosofia com a metadiscurs.
Separació entre Ciència i Filosofia
En un origen, la filosofia i la ciència eren el mateix. La filosofia tenia la mateixa funció que la ciència actualment. Era un discurs interpretatiu de la realitat basat en la raó, que en aquell moment era suficient. No obstant això, al segle XVII, la ciència es va separar de la filosofia i va adquirir un mètode propi basat en l'experiència.
Conceptes Filosòfics Fonamentals
Lògica, Epistemologia, Estètica i Ètica
- Dogma: Creença que es considera inqüestionable.
- Lògica: Part de la filosofia que té per objecte la reflexió racional i crítica sobre els raonaments deductius.
- Epistemologia: Part de la filosofia que estudia el coneixement, les seves fonts, els seus límits i la seva validesa.
- Estètica: Part de la filosofia que estudia l'art, la comunicació i els seus principals objectes.
- Ètica: Part de la filosofia que estudia la conducta humana, la moral i els seus principals conceptes (bé, justícia).
Inducció, Deducció, Fal·làcia i Paradoxa
- Inducció: Argument o raonament no lògic on la veritat de les premisses no garanteix la veritat de la conclusió.
- Deducció: Raonament lògic on la veritat de les premisses garanteix la veritat de la conclusió. Exemple: Avui toca ou.
- Fal·làcia: Argument incorrecte i erroni, però psicològicament convincent. No és lògic. Exemple: Jesús és el fill de Déu.
- Paradoxa: Enunciat o raonament ben construït i amb sentit complet, però resulta impossible dir si és vertader o fals. Exemple: Paradoxa del mentider: tot el que dic és mentida.
Tautologia, Axioma, Teorema, Contradicció i Contingència
- Tautologia: Fórmula que sempre és vertadera.
- Axioma: Enunciat intuïtivament clar. Exemple: Plou, aleshores plou.
- Teorema: Enunciat que es dedueix d'un axioma o d'un altre teorema; la seva veritat no és evident.
- Contradicció: Fórmula que sempre és falsa. Exemple: Plou i no plou.
- Contingència: Fórmula que té almenys una interpretació que la fa vertadera i una que la fa falsa. Exemple: La taula és blanca.
- Principia Mathematica: Obra sobre els fonaments de la matemàtica escrita per Whitehead i Russell.
Metafísica: Origen, Qüestions i Valoracions
Origen i Motiu de la Metafísica
La metafísica es va originar en el mateix moment que es va produir el pas del mite al logos. Va sorgir perquè les respostes científiques resultaven insuficients per a la gran quantitat de qüestions que necessitaven resposta. Aquestes qüestions són fonamentals per donar sentit a l'existència.
Qüestions Metafísiques
Tenen per objecte allò que està fora de l'abast dels sentits i no es poden contrastar empíricament. Per tant, per molt que s'hagi reflexionat i raonat sobre alguna d'aquestes qüestions, sempre quedarà oberta.
Valoració de Kant sobre la Metafísica
La raó dels humans necessita algun contingut sobre el qual treballar i, com que els sentits no ens proporcionen cap informació sobre qüestions metafísiques, la raó treballa sobre el buit.
Neopositivisme Lògic
Rudolf Carnap, seguidor de Hume, va iniciar aquest corrent filosòfic, juntament amb Hempel i Ayer, que considerava la metafísica com a quelcom sense sentit. Ni tan sols servia com a ficció, novel·la o poesia, ja que era avorrida i feixuga de llegir.
Pressupòsits de la Ciència
El Pressupòsit del Realisme Ontològic
La ciència pressuposa que, des del moment que som capaços de captar informació a través dels sentits, existeix un món exterior: hi ha una realitat fora de mi i independent de mi.
El Principi de Causalitat
Aristòtil va afirmar que tot efecte té una causa. Hume va criticar aquest principi demostrant que la relació causa-efecte no és lògica, és a dir, no és necessària ni tampoc prové de l'experiència. És, per tant, psicològica, una tendència inevitable de la naturalesa humana.
Principi de Legalitat
La ciència pressuposa que l'univers és ordenat, que tot el que hi ha i succeeix pot ser explicat com un conjunt de regularitats que es tradueixen en lleis. És a dir, si una cosa passa, seguirà passant.
Concepció Objectivista de la Naturalesa
L'univers té una estructura regular i causal: la naturalesa funciona d'una manera ordenada i uniforme, i la tasca de la ciència és trobar aquest ordre. (Galileu)
Concepció Subjectivista de la Naturalesa
Kant afirma que hem de distingir entre fenòmens (la realitat per a mi) i noümens (la realitat en si) i que la ciència és fenomènica. Russell afirma que "l'ordre, la unitat i la continuïtat" són invencions humanes.